Va consolidar una sòlida reputació cinematogràfica al llarg d'una vuitantena de pel·lícules:[1] va intervenir tant en comèdies com en drames, i va encarnar personatges durs, però de fons molt vulnerable, com a Champion, de Mark Robson (1949); Ace in the Hole, de Billy Wilder (1951); The Bad and the Beautiful, de Vincente Minnelli (1952); Tough Guys, de Jeff Kanew (1986); Oscar, de John Landis (1991) o Diamants, d'Allan Aaron Katz (1999), tot i que també va participar en nombroses produccions per a la televisió i va codirigir diversos llargmetratges. Amb la força de les seves actuacions, donà a cadascuna de les seves pel·lícules una marca distintiva.
Va mantenir una relació tempestuosa amb Stanley Kubrick en relació a algunes de les obres en què van treballar junts.[4][5]
Fou nominat a l'Oscar al millor actor en tres ocasions, però mai no el va guanyar; en canvi, el 1996, va ser guardonat amb l'Oscar honorífic pels seus cinquanta anys de dedicació al cinema.[2]