Back Ku Klux Klan Afrikaans Ku Klux Klan AN كو كلوكس كلان Arabic كو كلوكس كلان ARZ Ku Klux Klan AST Ku Kluks Klan Azerbaijani Ku-Klux-Klan BAR Ку-клукс-клан Byelorussian Ку-клюкс-клан BE-X-OLD Ку-клукс-клан Bulgarian
|
|||||
  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | organització política organització armada organització terrorista grup d'odi organització criminal | ||||
| Camp de treball | terrorisme de dretes | ||||
| Ideologia | nacionalisme blanc anticomunisme neofeixisme anticatolicisme terrosisme cristià nativisme suprematisme blanc | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1865, Pulaski | ||||
| Fundador | Nathan Bedford Forrest | ||||
Esdeveniment significatiu | |||||
| 8 desembre 1863-31 març 1877 | Reconstrucció
| ||||
| Localització dels arxius | |||||
| Format per | |||||
| Lloc web | kkk.bz | ||||
El Ku Klux Klan (KKK) és una societat secreta estatunidenca amb un fort caràcter racista i xenòfob.[1] Ku Klux Klan és el nom que han adoptat diverses organitzacions dels Estats Units, que han predicat la supremacia de la raça blanca,[2] l'antisemitisme, el racisme, l'anticatolicisme,[3] l'anticomunisme, la transfòbia,[4] l'homofòbia i el nativisme polític. Amb freqüència, aquestes organitzacions han recorregut al terrorisme, la violència i actes intimidadors com la cremada de creus, per tal d'oprimir les seves víctimes.[5]
La primera encarnació del Klan fou fundada el 24 de desembre de 1865 per veterans de l'Exèrcit confederat que, després de la Guerra de Secessió, van voler resistir-se a la Reconstrucció, és a dir la reforma del seu model de societat segregada.[6] L'organització va adoptar ràpidament mètodes violents per aconseguir els seus objectius. Tot i això, hi va haver una reacció que en poc temps va arrossegar l'organització al fracàs, ja que l'elit del sud veia que el Klan servia d'excusa per a la permanència als Estats del Sud de les tropes federals. El KKK fou completament dissolt el 1870 pel President republicà Ulysses S. Grant,[7] a través de l'Acta de drets civils de 1871 (coneguda com "l'Acta Ku-Klux-Klan").[8]
El 1915 es va fundar una nova associació que emprava el mateix nom, inspirada pel poder que tenien els mitjans de comunicació de masses. La pel·lícula El naixement d'una nació,[9] i l'antisemitisme transmès a les cròniques periodístiques del judici del presumpte assassí Leo Frank, van contribuir a la ja esmentada inspiració. El segon KKK fou una organització més formal, que comptava amb membres registrats i amb una estructura estatal i nacional. El nombre de membres arribà a xifres entre quatre i cinc milions. La popularitat del Klan va començar a decaure en el període de la Gran depressió que seguí al Crac del 29, i durant la Segona Guerra Mundial, ja que alguns dels membres més destacats del Klan van protagonitzar escàndols per donar suport a l'Alemanya nazi.[10]
D'aleshores ençà, diverses agrupacions diferents entre elles han utilitzat aquest nom, incloent-hi les que s'oposaven a l'Acta de Drets Civils i a la fi de la segregació de les dècades de 1950 i 1960. Alguns membres d'aquelles organitzacions van arribar a ser condemnats per diversos crims. I encara que avui dia dotzenes d'organitzacions utilitzin tot o part del nom per designar-se, la xifra dels seus membres és al voltant d'uns quants milers. Aquests grups, amb operacions separades en petites unitats aïllades, són considerats grups d'odi extrem. El KKK modern ha estat repudiat pels mitjans de comunicació de masses i pels líders polítics i religiosos dels Estats Units.
- ↑ «Ku Klux Klan». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 24 juliol 2022].
- ↑ Guterl, Matthew Pratt. The Color of Race in America, 1900-1940 (en anglès). Harvard University Press, 2002-10-30, p. 42. ISBN 978-0-674-03805-9.
- ↑ Bullard, Sara. The Ku Klux Klan: A History of Racism & Violence (en anglès). DIANE Publishing, 1998-06, p. 42. ISBN 978-0-7881-7031-7.
- ↑ Quigley, Aidan. «KKK Speak Out About Transgender Bathroom Use • GCN» (en anglès), 26-05-2016. [Consulta: 19 agost 2022].
- ↑ Chalmers, David Mark. Backfire: How the Ku Klux Klan Helped the Civil Rights Movement (en anglès). Rowman & Littlefield, 2003, p. 163. ISBN 978-0-7425-2310-4.
- ↑ «Fundació a Tennessee (Estats Units) del Ku Klux Klan». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 24 juliol 2022].
- ↑ Haugen, Brenda. Ulysses S. Grant: Union General and U.S. President (en anglès). Capstone, 2005, p. 86. ISBN 978-0-7565-1066-4.
- ↑ Johnson, Dennis W. The Laws That Shaped America: Fifteen Acts of Congress and Their Lasting Impact (en anglès). Routledge, 2009-05-31, p. 418. ISBN 978-1-135-83757-0.
- ↑ González, Palmira. El cinema mut. Editorial UOC, 2006, p. 48. ISBN 978-84-9788-433-4.
- ↑ Schaefer, Richard T. «The Ku Klux Klan: Continuity and Change». Phylon (1960-), 32, 2, 1971, pàg. 143–157. DOI: 10.2307/273999. ISSN: 0031-8906.