| ||||
| Tipus | entitat singular de població  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Lleida | |||
| Comarca | Pallars Jussà | |||
| Municipi | Sarroca de Bellera | |||
| Població humana | ||||
| Població | 0 (2023) | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 1.256 m | |||
| Dades històriques | ||||
| Festa patronal | Darrer diumenge de setembre | |||
| Codi INE | 25201000200 | |||
| Codi IDESCAT | 2520170002200 | |||
La Bastida de Bellera és un antic poble del municipi de Sarroca de Bellera, a la comarca del Pallars Jussà. Formava part des del 1847 del terme primitiu de Sarroca de Bellera.
Està situat a la part oriental del terme, gairebé a tocar de l'enclavament de Larén, del terme municipal de Senterada. Aturonat sota lo Tossal a la trobada de la Serra de la Bastida i del Serrat Segur, domina la vall del barranc de Sant Genís, queda quasi al davant -a ponent seu- de l'antic monestir de Sant Genís de Bellera. 650 metres al sud-est del poble, damunt el barranc de Sant Genís, es troba el pont romànic anomenat Pont del Diable, que unia la Bastida de Bellera amb el monestir de Sant Genís de Bellera.
Malgrat el seu despoblament, Joan Bellmunt (op. cit.) va recollir el 1994 el nom de les cases del poble: Abadia (que podria ser l'antiga rectoria), Antoni, Casolà, Cassó, Ermengol, Jepet, Junico, Magí, Mateu, Pallarès i Ricou.
L'església del poble, parroquial, és dedicada a sant Sebastià (patronatge posat després de l'atac d'una pesta) i arribà a ser prou important: tenia 7 altars. A 1,5 km del poble, a més, hi ha l'ermita de la Mare de Déu de Bellera, al sud-est, seguint la carena de la Serra de la Bastida.