La Cenerentola

La Ventafocs o La bondat triomfant

Títol original	La Cenerentola, ossia, La bontà in trionfo
Forma musical	òpera
Compositor	Gioachino Rossini
Llibretista	Jacopo Ferretti
Llengua del terme, de l'obra o del nom	Italià
Basat en	conte de fades La Ventafocs de Charles Perrault i Agatina o La virtù premiata, dramma semiserio de Felice Romani i Stefano Pavesi (1814) (Charles Perrault )
Creació	1816
Data de publicació	1816
Gènere	Dramma giocoso
Parts	Dos
Durada	2h 45'
Personatges	Angelina - Cenerentola, fillastra de Don Magnifico (contralt) - Geltrude Righetti Don Ramiro - príncep de Salerno (tenor) - Giacomo Guglielmi Dandini - servidor del príncep (baríton) - Giuseppe de Begnis Alidoro - filòsof i mestre de Don Ramiro (baríton) - Zenobio Vitarelli Don Magnifico, baró de Montefiascone (baix) - Andrea Verni Clorinda - la filla gran de Don Magnifico (soprano) - Caterina Rossi Tisbe - la filla petita de Don Magnifico (mezzosoprano) - Teresa Mariani
Instrumentació	Dues flautes (amb flautí), dos oboès, dos clarinets, dos fagots Dues trompes, dues trompetes, trombó Corda *Per als recitatius: piano (violoncel i contrabaix ad líbitum)
Estrena
Estrena	25 de gener de 1817
Escenari	Teatro Valle de Roma,
Director musical	Gioachino Rossini
Estrena als Països Catalans
Estrena a Catalunya	18 d'abril de 1818, Teatre de la Santa Creu, Barcelona (estrena a Espanya)
Estrena al Liceu	27 d'abril de 1854

La Cenerentola és una òpera de Gioachino Rossini segons un llibret de Jacopo Ferretti, basat en el conte de fades de La Ventafocs de Charles Perrault i Agatina o La virtù premiata, dramma semiserio de Felice Romani i música de Stefano Pavesi (1814).^[1] Es va estrenar el 25 de gener de 1817 al Teatro Valle de Roma.

És l'última òpera còmica que Gioachino Rossini va compondre per al públic italià. La va compondre quan tenia 25 anys, seguint l'èxit d'Il barbiere di Siviglia de l'any anterior. Malgrat que la completà en un període de tres setmanes, es considera que conté part de la seva escriptura més fina per a àries i conjunts.

Els elements sobrenaturals que apareixen en el conte no s'inclouen en el llibret de Ferretti. Alguns elements també es van modificar. Per exemple, la sabatilla se substitueix per una corretja per evitar que les actrius de l'època haguessin de mostrar els peus i les cames als ulls de públic.^[2] La fada és al seu torn reemplaçada per Alidoro, filòsof i tutor del príncep Don Ramiro, del qual Angelina (Ventafocs) n'està enamorada. Finalment, la madrastra reganyaire se substitueix per Don Magnifico, pare de Clorinda i Tisbe i padrastre d'Angelina.

Ferretti finalment volia, com ell diu en el subtítol del llibre, mostrar que la bondat triomfa, perquè al final, la Ventafocs, en el moment en què es converteix en reina, perdona al seu pare i a les dues germanes d'haver-la tractat tan cruelment durant tants anys. Ferretti també va introduir elements de comèdia en el llibret. La història, però, en el seu desenvolupament s'acosta bastant a la de Perrault.