Back Xidaxe ke Parma (suterot) AVK Пармският манастир Bulgarian Die Kartause von Parma German Το Μοναστήρι της Πάρμας Greek The Charterhouse of Parma English La cartuja de Parma Spanish Parmako kartusia Basque صومعه پارم Persian Parman kartusiaaniluostari Finnish La Chartreuse de Parme French
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
(fr) La Chartreuse de Parme  | |
|---|---|
 Edició de 1846 | |
| Tipus | obra literària |
| Fitxa | |
| Autor | Stendhal |
| Llengua | francès |
| Publicació | França, 1839 1839 |
| Creació | 1838 |
| Dades i xifres | |
| Gènere | Bildungsroman, literatura realista i ficció històrica |
| Lloc de la narració | Milà |
| Representa l'entitat | batalla de Waterloo |
  | |
La cartoixa de Parma (en francès: La Chartreuse de Parme) és, juntament amb El Roig i el negre, una de les més reconegudes novel·les de l'escriptor francès del segle xix Marie Henri Beyle, conegut amb el pseudònim de Stendhal.[1] Se sol citar aquesta novel·la com a exemple de corrent realista avant la lettre, un estil que marcaria, anys després, una diferència abismal respecte al Romanticisme, el corrent de l'època que va seguir l'obra de Stendhal.
Molts escriptors consideren La cartoixa de Parma una obra realment influent; Honoré de Balzac la va considerar la novel·la més important del seu temps,[2] mentre que André Gide pensava que era la novel·la francesa més gran de tots els temps.[3]
Tolstoi es va veure molt influït pel cèlebre tractament de Stendhal de la Batalla de Waterloo, en la qual el protagonista, confós, no para de preguntar-se si ha participat o no en una veritable batalla.[4]
En llengua catalana existeix una traducció de Pere Gimferrer publicada a Edicions 62 i "la Caixa" l'any 1981.[5]
- ↑ Stendhal. La chartreuse de Parme. M. Lévy frères, 1864.
- ↑ «Sur la Chartreuse de Parme / Honoré de Balzac.». Arxivat de l'original el 2018-07-14. [Consulta: 14 juliol 2018].
- ↑ André Gide. Pasion Moral (ensayos Escogidos). UNAM, 2007, p. 56–. ISBN 978-970-32-2918-5.
- ↑ Georges Florovsky. Les voies de la théologie russe. L'AGE D'HOMME, 2001, p. 373–. ISBN 978-2-8251-1570-1.
- ↑ Stendhal. La cartoixa de Parma. Barcelona: Edicions 62 i "la Caixa", 1981 (Les millors obres de la literatura universal). ISBN 84-297-1782-X.