Back La vida breve (de Falla) German La vida breve (opera) English La vida breve (ópera) Spanish Bizitza laburra Basque La vida breve Finnish La vida breve French La vida breve Galician La vida breve Hungarian La vida breve Italian はかなき人生 Japanese
 El Albaicín, barri de Granada, escenari de l'òpera | |
| Títol original | La vida breve |
|---|---|
| Forma musical | òpera  |
| Compositor | Manuel de Falla |
| Llibretista | Carlos Fernández-Shaw (llibret online) |
| Llengua del terme, de l'obra o del nom | castellà |
| Creació | 1904, amb revisions posteriors fins al moment de l'estrena |
| Data de publicació | segle XX |
| Parts | 2 |
| Personatges |
|
| Estrena | |
| Estrena | 1 d'abril de 1913 |
| Escenari | Casino Municipal de Niça, |
| Estrena als Països Catalans | |
| Estrena al Liceu | 23 de novembre de 1933[1] |
 | |
La vida breve (La vida breu) és una òpera en dos actes de Manuel de Falla sobre un llibret en castellà de Carlos Fernández-Shaw. Va ser estrenada l'1 d'abril de 1913 al Casino Municipal de Niça. El llibretista, un prolífic autor de llibrets de sarsuela, va proveir Falla d'un text tòpicament andalús i dramàticament feble, sobre el qual Falla va compondre una música on es fa palesa certa influència del verisme i de l'estètica típica de la sarsuela castissa, però amb una tècnica orquestral i una brillantor que han fet d'aquesta obra l'òpera en castellà més representada.
Es tracta d'una òpera breu, en què els esdeveniments dramàtics es precipiten ràpidament i on l'element popular, en forma de danses i cobles, serveix per a donar un major contingut musical, no aportant res des del punt de vista dramàtic - més aviat entorpint l'acció. No obstant això, és justament en les danses i en els elements populars, on es troba el millor de la música. Només una direcció escènica intel·ligent i imaginativa pot salvar La vida breve com a peça teatral, atesa la dificultat de narrar adequadament els esdeveniments sense caure en la confusió o el tòpic, en una obra que segons Fedrerico Sopeña « a penes muntada com a òpera-ballet resisteix ».[2]
Els fragments més cèlebres de l'òpera són les dues danses simfòniques, que sovint s'interpreten com a peces de concert.
- ↑ «"La vida breve" y "El amor brujo" - Inauguración de la temporada». La Vanguardia, 24-11-1933, pàg. 9.
- ↑ Federico Sopeña. Historia de la Música Española Contemporánea. Ediciones Rialp, 1976. ISBN 84-321-1873-7