Leland Stanford (Watervliet, 9 de març de 1824 - Palo Alto, 21 de juny de 1893) va ser un industrial i polític estatunidenc, un dels constructors del primer ferrocarril transcontinental dels Estats Units. Sovint se'l compta entre els magnats emprenedors del segle XIX que eren etiquetats com a "barons lladres" pels seus crítics i com a "capitans de la indústria" pels seus seguidors. [1][2][3][4][5]
Va estudiar al Clinton Liberal Institute, a Clinton, Nova York, i va estudiar dret al Seminari Cazenovia de Cazenovia, Nova York. Va emigrar a Califòrnia el 1852, unint-se als seus germans en els seus negocis mercantils. El 1861 va ser cofundador i president del Central Pacific Railroad. Membre del Partit Republicà, va ser nomenat governador de Califòrnia en 1862, i durant el seu mandat va reduir a la meitat el deute de l'Estat i va defensar la conservació dels boscos. Va aprovar diverses subvencions públiques, una de les quals al Central Pacific Railroad. El 10 de desembre de 1863, Stanford va deixar el càrrec i va tornar als seus negocis ferroviaris, presidint la Central Pacific Railroad fins al 1893 i la Southern Pacific fins al 1890.[1] [2][3][4][5][6]
Stanford i la seva dona, Jane Lathrop Stanford, van fundar la Universitat Stanford el 1885[7][8][9] donant 30 milions de dòlars en memòria del seu únic fill, que va morir als 15 anys, de febre tifoide. La universitat es va anomenar Leland Stanford Junior University i avui es coneix com a Universitat Stanford. [10]
El 1885 Stanford va ser elegit al Senat dels Estats Units, servint fins a la seva mort el 21 de juny de 1893. El governador Leland Stanford està enterrat en un mausoleu als terrenys de la Universitat Stanford.