Lennon-McCartney va ser una dualitat i signatura comuna de compositors integrada per John Lennon i Paul McCartney que incloïa les cançons compostes per tots dos, però també les que cadascun escrivia per separat. La seva associació per a compondre cançons és una de les més conegudes i de més gran èxit musical i cultural de la història. La marca Lennon-McCartney va ser una font de creativitat inigualable.[1]
Entre els anys 1962 i 1969, van escriure i publicar al voltant de 180 cançons acreditades de forma conjunta, de les quals la gran majoria van ser enregistrades per The Beatles. Tant Lennon com McCartney van escriure la lletra i la música de les cançons. Es consideren com uns dels majors compositors del segle xx.[2] Cadascú tenia el seu estil i no sempre va ser clar qui d'ambdós va escriure quina part.[3] Ambdós van compondre junts ja a partir de l'any 1958, molt abans de la formació de The Beatles.[4] Els ídols musicals de Lennon i McCartney van ser els Everly Brothers, Elvis Presley, Buddy Holly i Little Richard.[5] Les seves primeres composicions van ser fetes a la casa de McCartney (20 Forthlin Road), a la casa de Mimi –la tia de Lennon– al 251 de Menlove Avenue, o al Liverpool Institute.[6]
Entre gener de 1962 i desembre de 1969, totes les creacions musicals d'ambdó van ser acreditats a Lennon/McCartney. Hi va haver un desacord entre els dos ex-Beatles per l'autoria de tres cançons: «In My Life», «Eleanor Rigby» i «Ticket To Ride».[7] Malgrat que Lennon afirmà que McCartney va ajudar només en el middle eight de «In My Life»,[8] McCartney reclama que va escriure tota la melodia inspirant-se en dues cançons de Smokey Robinson: «You Really Got A Hold On Me» i «The Tears Of A Clown».[7] Als anys noranta Paul McCartney i Yoko Ono van tenir una disputa per l'autoria d'alguns cançons.[9] McCartney volia canviar l'orde dels crèdits en «McCartney-Lennon» per aquestes cançons que havia compost ell sol, entre d'altres, el famós «Yesterday». Yoko Ono, que va heretar una part dels drets de són espòs va refusar.[10] El 2018 uns matemàtics van pretendre que havien trobat un algorisme que pugues atorgar l'autoria amb un alt grau de certesa.[3]
L'omnipresència i la intensitat de la relació entre Lennon i Yoko Ono va ser una font de tensió amb els tres altres Beatles. S'ha pensat que Yoko Ono va ser la causa de la fi del grup,[11] però va ser el mateix Lennon que en va decidir la fi.[12][13] L'animositat entre McCartney i Yoko Ono es va matisar i des de 2005 va començar una mena de reconciliació.[10]