Libido

Per a altres significats, vegeu «Libido (llengua)».

No s'ha de confondre amb Líbid.

En psicologia, libido (del llatí libīdō, «desig») és una pulsió o energia psíquica, generalment concebuda com a de naturalesa sexual, però de vegades concebuda com que inclou altres formes de desig.^[1]

El terme «libido» va ser utilitzat originalment pel neuròleg i psicoanalista pioner Sigmund Freud,^{[Nota 1]} que va començar emprant-lo simplement per denotar el desig sexual.^{[Nota 2]} Amb el temps va arribar a significar l'energia psíquica de la pulsió sexual i es va convertir en un concepte vital en la teoria psicoanalítica. Amb Introducció del narcisisme (1914) i l'aparició d'una libido narcisista, Freud distingeix «libido de l'Ego» («Jo» entès com «objecte d'amor») i «libido d'objecte» (narcisisme objecte). L'any 1920, a Més enllà del principi de plaer, on Freud s'oposa a les pulsions vitals i a les pulsions de mort, la libido serà representada per la figura de l'eros i assimilada a les pulsions vitals. La concepció posterior de Freud es va ampliar per incloure l'energia fonamental de totes les expressions d'amor, plaer i autoconservació.^[2][3] Sigmund Freud s'oposa al monisme de Carl Gustav Jung, en el qual la noció de libido designa «energia psíquica» en general, concepte que rebutja per a la psicoanàlisi. La libido de Wilhelm Reich, autor de La funció de l'orgasme (1927) i de qui Freud també es va apartar, es presenta com una «satisfacció orgàsmica en benefici de la felicitat orgànica». En nom de l'amor i en referència a l'eros de Plató, la libido adquireix un aspecte «mític» per a Jacques Lacan («mite de la làmina»), que fa referència al narcisisme i a la imaginació.

En l'ús comú o col·loquial, l'impuls sexual general d'una persona s'anomena sovint «libido» d'aquesta persona. En aquest sentit, la libido està influenciada per factors biològics, psicològics i socials. Biològicament, les hormones sexuals i els neurotransmissors associats que actuen sobre el nucli accumbens (principalment testosterona, estrògens i dopamina, respectivament) regulen el desig sexual en humans.^[4] La voluntat sexual es pot veure afectada per factors socials (com la feina i la família), factors psicològics (com la personalitat i l'estrès), per condicions mèdiques (medicaments), estil de vida, problemes de relacions i edat.

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «Nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="Nota"/> corresponent.