Lieja

Per a altres significats, vegeu «Lieja (desambiguació)».

Lieja

Liège (fr) Lîdje (wa)
Bandera
Casa de la vila
Localització
50° 38′ 23″ N, 5° 34′ 14″ E / 50.6397°N,5.5706°E / 50.6397; 5.5706
Estat	Bèlgica
Regió	Valònia
Província	província de Lieja
Districte	districte de Lieja
Capital de	província de Lieja
Capital	província de Lieja
Conté la subdivisió	Angleur Bressoux Chênée Grivegnée (en) Jupille-sur-Meuse Liège (en) Rocourt Wandre
Població humana
Població	195.278 (2022) (2.844,54 hab./km²)
Idioma oficial	francès (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	68,65 km²
Banyat per	Canal de Monsin, Mosa, Ourthe, Canal Albert i canal de l'Ourthe
Altitud	66 m
Limita amb	Herstal Visé Blegny Beyne-Heusay Chaudfontaine Oupeye Ans Juprelle Seraing Saint-Nicolas Esneux
Creació	segle VIII
Organització política
• Alcalde	Willy Demeyer (1999–)
Identificador descriptiu
Codi postal	4000, 4020, 4030, 4031 i 4032
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	04
Altres
Agermanament amb	Fuzhou (2016–)
Lloc web	liege.be

Lieja^[1] (en francès i oficialment, Liège; en való, Lîdje;^[2] en neerlandès, Luik; en alemany, Lüttich) és la capital de la província belga del mateix nom, la més oriental de les valones. Amb 197.637 habitants (octubre 2013) (600.000 a l'aglomeració, 1.086.232 a la província), anomenats liegesos, és la cinquena ciutat de Bèlgica i la primera de Valònia. De 980 fins al 1795 era la capital del principat de Lieja, un estat autónom dins del Sacre Imperi Romanogermànic.

Està situada a la confluència dels rius Mosa, Llègia i Ourthe, i a la vora del Vesdre, tributari de l'Ourthe, a 100 km a l'est de Brussel·les, 25 km al sud de Maastricht (Països Baixos) i 40 km a l'oest d'Aquisgrà (Alemanya).

Centre d'una regió fortament industrialitzada (carbó, siderúrgia), Lieja era una ciutat important econòmicament al segle xix però l'activitat va començar a decaure a la segona meitat del segle xx amb l'ocàs del sector miner i les restructuracions de la siderúrgia, les fabricacións metàl·liques i les armes. Als suburbis, nombrosos turons negres anomenats terrils formats durant decennis amb les terres i la ganga sobrant de l'extracció de carbó són testimonis del passat miner de la regió. Malgrat els esforços de reconversió industrial i econòmica, el sector de l'acer continua essent de gran importància a la regió. S'havia previst la seva desaparició però a Seraing el 2008 un alt forn tancat va reobrir-se. Actualment s'aposta per la logística, mitjançant el desenvolupament de l'aeroport de mercaderies de Bierset, el port fluvial (tercer port interior d'Europa) i l'edificació d'una nova estació de ferrocarril dissenyada per l'arquitecte valencià Santiago Calatrava.

Es creu que deu el seu nom al Llègia, riuet afluent del Mosa. És però més probable que l'origen etimològic sigui Leudica ("lloc públic" en la llengua dels francs), o bé del llatí Leodiens. Actualment el nom oficial de la ciutat és Liège, en francès, tot i que fins al 1950 s'escrivia Liége (amb accent tancat).