Liquidador

Liquidador (en rus: ликвида́тор (sing.), ликвида́торы (pl.)) és el nom que es va donar per part de la Unió Soviètica a cadascuna de les aproximadament 800.000^[1] persones que es van ocupar de minimitzar les conseqüències de l'accident nuclear del 26 d'abril de 1986. Hi ha fonts que afirmen que la majoria van morir o van caure greument malalts a causa de les radiacions rebudes,^[1] per bé que estudis i revisions acadèmiques, agrupades i actualitzades per l'Organització Mundial de la Salut, han estimat la xifra de morts de liquidadors en uns possibles 4.000 al llarg dels anys posteriors.^[2]

Els liquidadors van ser els bombers, obrers, miners i voluntaris que es van encarregar d'apagar els incendis i construir el sarcòfag del reactor nuclear 4 de la central nuclear. L'anomenat sarcòfag és una estructura de formigó especialment dissenyada per a contenir la radiació alliberada durant l'accident de Txernòbyl. Primer es va intentar fer-ho amb màquines, però totes es van espatllar ràpidament a causa de la radioactivitat. Aquestes persones es van arriscar a construir-lo amb una màscara i un vestit que els cobria, traient el material contaminat a palades i fent torns de quaranta-cinc segons per a evitar la mort imminent. Tot i així van absorbir gran quantitat de radiació. Posteriorment, un gran grup de miners van ser contractats com a liquidadors per a obrir vies subterrànies fins als fonaments, que tenien perill de desplomar-se pel pes del sarcòfag, cosa que faria explotar el material radioactiu. Aquestes persones no estaven prou informades dels perills de la radiació i, malgrat l'entorn en què es trobaven, a causa de la calor sufocant, es treien la camisa i la mascareta -com les que usen els metges- que els tapava la boca i el nas, i bevien aigua a morro en ampolles que deixaven obertes. Diversos liquidadors va tenir efectes secundaris atesa l'exposició aguda a la radiació i s'estima que uns 2.200 varen morir per aquesta raó durant els anys posteriors.^[2]

De fet, hi anaven sabent que era una sentència de mort, però hi anaven igual, sacrificant-hi la vida (o com a mínim la salut i la longevitat). És per això que moltes ciutats d'Ucraïna, com ara Feodòssia, Khorol o Hrebinka, hi tenen un monument als liquidadors que hi van ser enviats, juntament amb altres ciutats que hi tenen un monument a les víctimes, com ara Kíiv, Dnipró, Rivne, Khàrkiv, etc. A Kíiv hi ha un museu dedicat a la catàstrofe de Txornòbil, el Museu nacional de Txornòbyl (Національний музей «Чорнобиль»).