La Literatura irlandesa antiga és una de les literatures vernacles més antigues d'Europa occidental, encara que es troben inscripcions que utilitzen l'irlandès i el llatí a les pedres d'Ogham que daten del segle IV, indicant l'ús simultani d'ambdues llengües en aquest període de l'antiguitat tardana.[1] Un nombre significatiu de préstecs en irlandès d'altres llengües indoeuropees, inclosos, entre d'altres, el llatí i el grec, s'evidencia a Sanas Cormaic, que data del segle ix.[1] Dos dels primers exemples de literatura des d'una perspectiva irlandesa són Saint Patrick's Confessio[2] i Carta a Coroticus, escrites en llatí en algun moment del segle v i conservades al Llibre d'Armagh.
La Literatura irlandesa antiga tracta de la literatura irlandesa feta en gaèlic irlandès durant l'edat mitjana fins al segle xvii. Es considera que fou l'edat d'or de la literatura irlandesa. El període modern de la literatura gaèlica, amb el reviscolament gaèlic, és recollida en l'article literatura irlandesa moderna. L'escrit en gaèlic irlandès més antic es troba al manuscrit de Würburg, i data potser del 700.
- ↑ 1,0 1,1 Russell, Paul. «'What was best of every language': the early history of the Irish language». A: A New History of Ireland Volume I: Prehistoric and Early Ireland. Oxford University Press, 2005, p. 405-450. ISBN 978-0-19-821737-4.
- ↑ «Saint Patrick's Confessio» (en anglès). Royal Irish Academy, 2011. [Consulta: 18 gener 2022].