Literatura romana

El llatí és la llengua més coneguda entre les llengües mortes i deu el seu nom al Laci ―comarca d'Itàlia, on es trobava Roma-. El monument més antic que es conserva del llatí és un cant o himne que els arvales (col·legi de sacerdots romans) recitaven a la seua festa anual i que va ser descobert l'any 1777, gravat en una pedra.

El llatí continuà usant-se després de l'escissió de l'Imperi romà d'Occident fins a la seua dissolució, i des de l'edat mitjana com a llengua sagrada de l'Església cristiana occidental, de la ciència, la filosofia, la teologia i l'humanisme. En l'actualitat, encara s'ensenya en alguns currículums educatius.

La literatura romana és fonamentalment literatura llatina, encara que també inclou alguns autors romans que van escriure en grec.^[1] No obstant això, hi ha molta literatura llatina escrita després del final de l'Imperi romà a Occident que ja no és literatura romana, evidentment.