Back Llagostera AN ياغوستيرا Arabic یاقسترا AZB Льягостера CE Llagostera (munisipyo) CEB Llagostera Czech Llagostera German Llagostera English Llagostera Spanish Llagostera Basque
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Província | província de Girona | ||||
| Comarca | Gironès  | ||||
| Capital | Llagostera | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 9.208 (2023) (120,52 hab./km²) | ||||
| Llars | 100 (1553) | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 76,4 km² | ||||
| Banyat per | Ridaura | ||||
| Altitud | 160 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Narcís Llinàs i Gavilan (2023–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 17240 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 17089 | ||||
| Codi IDESCAT | 170890 | ||||
| Lloc web | llagostera.cat | ||||
.jpg)
Llagostera és una vila i municipi de la comarca del Gironès de 8.851 habitants que limita amb Cassà de la Selva, Santa Cristina d'Aro, Tossa de Mar i Caldes de Malavella. El terme municipal és el més gran de la comarca i comprèn part del Massís de les Gavarres al nord i el Massís de les Cadiretes al sud, amb predomini de boscos de suros, roures i pins. Hi passen les rieres de Gotarra i Banyaloques que se'n van a l'Onyar, i el Ridaura que va al mar. Està ben comunicat, amb la carretera C-65 de Girona a Sant Feliu de Guíxols, la C-35 de Llagostera a Parets del Vallès, i les carreteres locals que van a Caldes de Malavella i Tossa de Mar. El 70% de la població viu al nucli urbà, al voltant de l'Església de Sant Feliu de Llagostera que s'alça en un turó, mentre que l'altre 30% viu disseminada en deu veïnats i set urbanitzacions. El primer document on apareix el municipi és del 855, en la confirmació dels béns del monestir de la Grassa per Carles el Calb. A l'edat moderna, la indústria surotapera hi tingué un pes destacat i el tren que anava de Girona a Sant Feliu hi feia parada. En aquest període es donà un conflicte entre veïns i hisendats en relació a l'ús comunal dels boscos.[1][2]
El municipi té diversos espais emblemàtics, com la renaixentista Casa de les Vídues (segle xvi), l'església gòtica de Sant Feliu de Llagostera, les restes de l'antic castell de Llagostera, el centre d'interpretació a Can Caciques o el Museu Vilà. També té antigues i importants masies als veïnats de Panedes, Llobatera, Sant Llorenç i la Mata.[3] Entre les tradicions culturals destaquen la Fira del Bolet, el Mercat Romà, la Fira del Batre, la Fira de Nadal o la Festa Major. Pel que fa als esports, segons les èpoques, la vila ha destacat en bàsquet, handbol, patinatge, entre altres esports. Pel que fa al futbol va participar a la Segona divisió A de la lliga espanyola de futbol les temporades 2014-2015 i 2015-2016 amb Unió Esportiva Llagostera, un equip que el 2022 va ser absorbit pel Club de Futbol Badalona.[4]
- ↑ Congost, Rosa «EL CAS DELS BOSCOS DE LLAGOSTERA. Les complexitats de la implantació del liberalisme en un marc local». Universitat de Girona. Arxiu Municipal de Llagostera.
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades:2 - ↑ «Llagostera». patmapa.gencat.cat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 9 setembre 2014].[Enllaç no actiu]
- ↑ TOT, Redacció. «El CF Badalona Futur ja és aquí», 22-07-2022. [Consulta: 26 setembre 2022].