Nom comú sense valor taxonòmic | |
---|---|
Llagosta comuna Palinurus elephas | |
Organismes amb aquest nom | |
Les llagostes són crustacis decàpodes de l'infraordre dels aquelats, molt apreciats en gastronomia. La majoria pertanyen a la família Palinuridae, però la llagosta lluïsa és de la família Scyllaridae, com la cigala gran.
La seva gran mida i el seu interès culinari fa que alguns el confonguin amb el llamàntol, tot i que tenen característiques força diferents. Mentre que els llamàntols tenen unes grans pinces i unes antenes petites, les llagostes no tenen pinces i sí que tenen unes antenes llargues i espinoses.
Les llagostes viuen, en general, en fons rocosos on fàcilment poden trobar refugis. Es desplacen caminant amb l'ajuda de les seves potes però també poden nedar propulsant-se mitjançant violentes contraccions de l'abdomen, mecanisme que fan servir sobretot en situacions de fugida.
Les larves de les llagostes palinúrides s'anomenen fil·losomes, són translúcides, de forma aixafada i tenen una vida planctònica. Es deixen portar pels corrents marins fins que, ja més madures, van a parar al fons, on realitzen la metamorfosi i es transformen en una llagosta adulta. Per poder créixer han de fer un seguit de mudes de manera regular, durant les quals perden i renoven la seva closca. Això ho fan diverses vegades l'any quan són juvenils i, ja d'adults, habitualment una vegada l'any.
Les llagostes es troben a gairebé tots els mars càlids, incloent-hi el Mar del Carib i el Mar Mediterrani, però són especialment comunes a Australàsia. Hi ha unes 45 espècies conegudes i una espècie nova, Palinurus barbarae, va ser descrita l'any 2006.[1]
També entre les llagostes es troben els escassos exemplars de fòssils vivents de decàpodes, com l'espècie Neoglyphaea inopinata que es creia extinta des del Mesozoic i de la qual es van trobar exemplars a les costes de les Filipines.[2]