Llebre comuna

Llebre comuna

Lepus europaeus
Llebre comuna a Schiermonnikoog
Dades
Període de gestació	42 dies
Longevitat màxima	10,7 anys
Període
Plistocè mitjà - recent[1]
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	41280
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Lagomorpha
Família	Leporidae
Gènere	Lepus
Espècie	Lepus europaeus Pallas, 1778
Nomenclatura
Significat	Llebre europea
Subespècies
L. e. caspicus L. e. connori L. e. creticus L. e. cyprius L. e. cyrensis L. e. europaeus L. e. hybridus L. e. judeae L. e. karpathorum L. e. medius L. e. occidentalis L. e. parnassius L. e. ponticus L. e. rhodius L. e. syriacus L. e. transsylvanicus
Distribució
Distribució autòctona (vermell fosc) i introduïda (vermell)

La llebre comuna o llebre europea (Lepus europaeus) és una espècie de llebre oriünda d'Europa i parts d'Àsia. És una de les espècies de llebre més grosses i viu en zones obertes i temperades. S'alimenta principalment d'herba, que complementa amb branquillons, brots, escorça i plantes cultivades, particularment a l'hivern. Els seus depredadors naturals inclouen ocells rapinyaires grossos, cànids i fèlids. Les seves potes llargues i fortes i els seus grans narius li permeten córrer a una velocitat alta i sostinguda per a fugir dels enemics.

Normalment, les llebres són animals nocturns i tímids, però a la primavera es persegueixen pels prats a plena llum del dia. Durant aquest període, a vegades es piquen l'una a l'altra amb les potes («boxa»). En general, no són mascles que es barallen, sinó femelles que copegen els mascles per a posar-los a prova o indicar-los que encara no estan preparades per a aparellar-se. Les femelles nien en la superfície en lloc de fer-ho en un cau. Les cries són actives des del moment del naixement. Cada femella pot tenir tres ventrades a l'any, cadascuna de tres o quatre llebretons, al llarg d'una temporada de cria que s'estén des del gener fins a l'agost. Les llebres poden viure fins a dotze anys.

La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) classifica la llebre comuna com a espècie en «risc mínim» per la gran extensió de la seva distribució i la seva relativa abundància. Tanmateix, les poblacions de l'Europa continental han anat decreixent des de la dècada del 1960 a causa, almenys en part, dels canvis que s'han produït en l'agricultura. A Europa, on se'n maten més de cinc milions a l'any, les llebres comunes són objecte de caça des de fa segles. El costum britànic de caçar llebres amb gossos fou declarat il·legal. La llebre és un símbol tradicional de fertilitat i reproducció en algunes cultures.