Llei de Bragg

La llei de Bragg permet estudiar les direccions en les quals la difracció de raigs X sobre la superfície d'un cristall produeix interferències constructives, ja que permet predir els angles en què els raigs X són difractats per un material amb estructura atòmica periòdica (materials cristal·lins).

Va ser derivada pels físics britànics William Henry Bragg i el seu fill William Lawrence Bragg el 1913. La llei de Bragg confirma l'existència de partícules reals en l'escala atòmica, proporcionant una tècnica molt poderosa d'exploració de la matèria, la difracció de raigs X. Els Bragg van ser premiats amb el Premis Nobel de Física a 1915 pels seus treballs en la determinació de l'estructura cristal·lina del NaCl, el ZnS i el diamant.