Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Emijan | |
---|---|
Àrea geogràfica de l'emilià (en rosa) | |
Tipus | dialecte, llengua, grup de dialectes i llengua viva |
Dialecte de | emilià-romanyol |
Ús | |
Parlants nadius | 1.300.000 (2006 ) |
Autòcton de | Emília-Romanya, Llombardia (províncies de Màntua, Pavia i Cremona), Piemont (Província de Alessandria) Toscana (província de Massa i Carrara, parts de les províncies de Pistoia i Florència), Vèneto (transpadana ferraresa) |
Estat | Itàlia |
Coordenades | 44° 30′ N, 11° 20′ E / 44.5°N,11.33°E |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques gal·loitàlic emilià-romanyol | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
Codis | |
ISO 639-3 | egl |
Glottolog | emil1241 |
Ethnologue | egl |
UNESCO | 349 |
IETF | egl |
L'emilià és una llengua romànica del grup gal·loitàlic parlada a l'Emília, la part occidental de la regió Emília-Romanya, que comprèn el sud de Llombardia i Vèneto, la part oriental de Ligúria i Piemont, i el nord de la Toscana.
Juntament amb el romanyol forma el contínuum lingüístic emilià-romanyol.
És una llengua diferenciada de l'italià (toscà), tot i que les nombroses interferències lingüístiques amb aquest, el fet de no tenir reconeixement oficial i que tots els seus parlants usen també habitualment la llengua majoritària de l'estat com a llengua culta i de relació pública, posen en perill la seva supervivència com a llengua.
L'àmbit territorial d'aquesta llengua s'estén des de Tortona a Ferrara, i entre el riu Po, l'Adriàtic i els Apenins, a la regió lingüística d'Emília.
Se'n distingeixen diversos dialectes, sense que es pugui dir que hi hagi una estandardització precisa o un dialecte central, encara que fa poc alguns lingüistes i apassionats han desenvolupat una koiné emiliana.