Llullaillaco

Llullaillaco

Tipus	Muntanya, volcà i estratovolcà
Localitzat en l'àrea protegida	Llullaillaco National Park (en)
Localització
Continent	Amèrica del Sud i Amèrica
Entitat territorial administrativa	Departament Los Andes (Argentina)
24° 43′ 12″ S, 68° 32′ 13″ O / 24.719863°S,68.536852°O / -24.719863; -68.536852
Serralada	Andes
Dades i xifres
Altitud	6.739 m
Prominència	2.344 m
Isolament	264,53 km
Història
Cronologia
maig 1877	última erupció

Llullaillaco és un estratovolcà situat a la frontera entre Argentina i Xile, a la serralada dels Andes. El volcà arriba als 6.739 m d'altitud i la darrera erupció explosiva va ocórrer al 1877.

És a la Puna d'Atacama, regió d'alts cims volcànics, que forma un altiplà al desert d'Atacama, entre Argentina i Xile, considerat per molts com el començament o la fi de l'altiplà Bolivià, un dels indrets del món amb menys precipitació. És la setena muntanya més alta dels Andes.^[1]

El primer ascens esportiu se'n feu al desembre de 1952, per Bión González i Juan Harseim.

L'accés al Llullaillaco es fa amb vehicles 4x4 o mules. Aquestes se'n poden llogar als habitants dels llogarets de la zona. Del costat xilè, es pot accedir travessant el parc nacional homònim, per camins de terra en mal estat i pistes poc senyalitzades, amb risc d'acabar en camps minats. Aquests camins acaben en una zona on els muntanyencs solen establir el campament base, a 4.600 m d'altitud.^[2]

Des de l'Argentina l'accés se'n fa per la província de Salta, pel poblat de Tolar Grande, després de recórrer prop de 200 km per senderes de 4x4 en un indret prou remot.^[3]