Ludwig

Infotaula de pel·lículaLudwig
Fitxa
DireccióLuchino Visconti Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Dissenyador de produccióMario Chiari Modifica el valor a Wikidata
GuióSuso Cecchi D'Amico, Enrico Medioli i Luchino Visconti Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJacques Offenbach Modifica el valor a Wikidata
FotografiaArmando Nannuzzi Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeRuggero Mastroianni Modifica el valor a Wikidata
VestuariPiero Tosi Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança, Alemanya i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena18 gener 1973 Modifica el valor a Wikidata
Durada184 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià
francès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeMúnic i Baviera Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost12.000.000 DM Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema biogràfic, drama i cinema LGBT Modifica el valor a Wikidata
Qualificació MPAAPG Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióAlemanya Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0068883 FilmAffinity: 116520 Allocine: 2006 Rottentomatoes: m/ludwig Letterboxd: ludwig Allmovie: v100671 TCM: 1024 TMDB.org: 3478 Modifica el valor a Wikidata

Sèrie: Trilogie allemande (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Ludwig és una pel·lícula de 1973 dirigida per l'italià Luchino Visconti, que tracta de la vida del rei Ludwig II de Baviera. La protagonitza Helmut Berger com a Ludwig, Romy Schneider fa novament el paper d'Emperadriu Elisabet d'Àustria (ja l'havia fet a la pel·lícula de 1955 Sissi i a les seves dues seqüeles).[1] És una de les pel·lícules més llargues de la història del cinema (d'una duració de prop de cinc hores en la seva versió original, exactament de 4 h i 42 minuts; totes les altres versions són incompletes); la pel·lícula conta la història de l'últim rei de Baviera, Lluís II, la lenta decadència del jove monarca idealista, visionari, que preferia el somieig, l'art, la bellesa, l'amistat i l'amor a les càrregues del poder, que molts dels que estimava el van trair, que el seu poble va trair igualment, i que va acabar sent internat; es va ofegar, així com el seu metge, al llac de Starnberg, en circumstàncies misterioses.[2]

  1. «Die Götterdämmerung nach Luchino Visconti» (en alemany). Die Tageszeitung: taz, 04-09-2003, p. 23.
  2. Zeitung, Berliner. «Das Filmmuseum Berlin zeigt eine Sonderausstellung über Viscontis deutsche Trilogie: Der Trieb ist das deutsche Betriebsgeheimnis» (en alemany). Berliner Zeitung, 20-08-2003. [Consulta: 6 octubre 2021].

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by razib.in