Mandy Moore

Mandy Moore

(2018)
Biografia
Naixement	10 abril 1984 (40 anys) Nashua (Estats Units d'Amèrica)
Religió	Judaisme i cristianisme
Formació	Lake Brantley High School Bishop Moore Catholic High School (en)
Alçada	178 cm
Activitat
Camp de treball	Composició
Ocupació	cantant, actriu de televisió, model, actriu de cinema, dissenyadora de moda, compositora, cantautora, actriu de veu, actriu, artista d'estudi
Activitat	1999 -
Gènere	Pop, música per ballar, teen pop, folk, pop-folk, country, country-pop, pop-rock, pop dance i adult contemporary
Instrument	Veu
Segell discogràfic	Epic Records RED Distribution, LLC Sony Music Sire Records 550 Music EMI Verve Forecast
Família
Cònjuge	Taylor Goldsmith (2018–) Ryan Adams (2009–2016), divorci
Parella	Zach Braff (2004–2006)
Premis
estrella al Passeig de la Fama de Hollywood
Lloc web	mandymoore.com

Amanda Leigh "Mandy" Moore (Nashua, 10 d'abril de 1984) és una cantant pop i actriu estatunidenca.

Debutà a l'edat de quinze anys amb l'àlbum So Real, sent el seu primer senzill, Candy, el seu major èxit.

El 2001, va llançar el seu tercer àlbum, Mandy Moore, del que es va desprendre «In My Pocket»; l'àlbum va ser el seu últim a ser certificat per la RIAA, rebent una certificació d'or. Poc després, el 2003, Moore va llançar el seu quart àlbum d'estudi, Coverage, amb versions de clàssics dels seixanta i vuitanta, com ara «Have a Little Faith in Me» i «Senses Working Overtime».^[1] Després del llançament de l'àlbum, Moore es va separar del segell discogràfic a causa de diferències creatives. La divisió va portar a la companyia discogràfica a llançar dos àlbums de compilació The Best Of Mandy Moore i Candy, els quals han venut al voltant de 300.000 còpies fins avui. Moore no va tornar a la música fins a 2007, amb el llançament de Wild Hope, el seu cinquè àlbum d'estudi. Amb aquest àlbum la carrera musical de Moore va donar un gir cap a música de gènere pop-folk i dirigida cap a un públic més adult. L'àlbum no va aconseguir recollir gran èxit, havent venut fins avui al voltant de 200.000 còpies, i no va poder rebre cap certificació RIAA.^[2] El 2009, va tornar a la indústria amb Amanda Leigh, el seu sisè àlbum d'estudi, el qual va aconseguir el lloc 25 a Billboard 200 i va vendre al voltant de 100.000 còpies. A partir de 2009, Moore ha venut més de 10 milions d'àlbums a tot el món, d'acord amb Billboard. El 2012, Mandy va obtenir el lloc 96 de la llista "Les 100 dones més grans en la música" segons la cadena VH1.

L'any 2000 debutà com a actriu, i des d'eixe moment ha actuat en diverses pel·lícules de Hollywood com Una passejada per recordar, Chasing Liberty, How to Deal, Perquè ho dic jo i la sàtira American Dreamz.

Les seves cançons també han format part de bandes sonores de pel·lícules com a Aiguamarina de 2006.

A més de la seva carrera musical, Moore també ha fet incursions en l'actuació. Va fer el seu debut cinematogràfic en la pel·lícula Dr. Dolittle 2 (2001), encara que era només un paper menor de veu. Més tard, aquell mateix any, va aparèixer com a Lana en la pel·lícula de comèdia The Princess Diaries al costat d'Anne Hathaway. Va tenir el seu primer paper protagonista en la pel·lícula romàntica Una passejada per recordar (2002), que es basava en el llibre de Nicholas Sparks. La pel·lícula es va convertir en un gran èxit de taquilla.^[3] Entre 2003 i 2006, Moore va aparèixer en diverses pel·lícules, incloent Enamora't, Chasing Liberty, Saved! i Racing Stripes. Més tard va aparèixer en la pel·lícula American Dreamz (2006). La pel·lícula no va poder recuperar el seu pressupost de 17 milions de dòlars, i va debutar en el número 9 en la taquilla. A l'any següent, Moore va aparèixer en la comèdia romàntica Perquè ho dic jo, al costat de Diane Keaton. La pel·lícula va ser rebuda negativament per la crítica, però va ser un èxit financer, recaptant més de 69 milions de dòlars a nivell mundial en la taquilla. El 2010, Moore interpreta a Rapunzel en la pel·lícula animada Tangled, en la qual va interpretar la cançó «I See the Light», que més tard va ser guanyadora d'un Grammy.