Back Manila ACE Manila Afrikaans Manila ALS ማኒላ Amharic Manila AN Manila ANG مانيلا Arabic مانيلا ARZ Manila AST Manila Azerbaijani
| Lungsod ng Maynila (tl) City of Manila (en)  | |||||
| |||||
| Sobrenom | Pearl of the Orient i Queen City of the Pacific and others | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
 | |||||
| |||||
| Estat | Filipines | ||||
|
| |||||
| Àrea metropolitana | Metro Manila | ||||
| Capital de | Filipines (1976–) | ||||
| Conté la subdivisió | Binondo Ermita Intramuros Malate Paco (en)  Pandacan (en) Port Area (en) Quiapo (en) Sampaloc San Miguel San Nicolas (en) Santa Ana (en) Santa Cruz Santa Mesa Tondo | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 1.846.513 (2020) (73.919,66 hab./km²) | ||||
| Llars | 486.293 (2020) | ||||
| Llengua utilitzada | tagal | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 24,98 km² | ||||
| Banyat per | riu Pasig i badia de Manila | ||||
| Altitud | 7 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Fundador | Miguel López de Legazpi | ||||
| Creació | 24 juny 1571 | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcaldessa | Honey Lacuna (en) (2022–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 0900–1096 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 2 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | manila.gov.ph | ||||
  | |||||
Manila (en tagal Maynila) és la capital de les Filipines i de la regió de Metro Manila, i la segona ciutat del país per nombre d'habitants. La Gran Manila és l'àrea metropolitana més poblada de l'arxipèlag filipí i la desena del món,[1] amb una població estimada de 20,5 milions d'habitants.[2][3] Es troba a la costa oest de l'illa de Luzon, constitueix el Gran Manila, i no forma part de cap província del país. Es troba a la riba oriental de la badia de Manila. Les ciutats veïnes són Navotas i Caloocan al nord, Quezon al nord-est, San Juan i Mandaluyong a l'est, Makati al sud-est i Pasay al sud.
La ciutat és situada a la costa oriental de la badia de Manila, al costat de la desembocadura del riu Pasig, a l'illa de Luzon. Aglomera les funcions administratives, comercials, universitàries, industrials i portuàries de gran part del país. Compta amb dos aeroports internacionals: Ninoy Aquino i Clark. Administrativament, Manila es divideix en 16 districtes que inclouen 897 barangays. La ciutat està dividida en sis districtes legislatius i setze districtes geogràfics: Binondo Ermita Intramuros, Malate, Paco, Pandacan Port de Manila, Quiapo, Sampaloc, San Andres, San Miguel, San Nicolas, Santa Ana, Santa Cruz, Santa Mesa i Tondo. Dins dels seus barris es poden trobar zones comercials animades i la majoria dels punts històrics i culturals més importants com el Palau Malacañan, residència oficial del President de les Filipines i la seu dels Departaments Executius de les Filipines. És la seu d'institucions científiques i educatives, però també de nombroses instal·lacions esportives. Tot això fa de la ciutat un important centre polític, comercial, cultural, educatiu, religiós i de transport de les Filipines.[4]
Va ser fundada el 24 de juny de 1571 pel conquistador espanyol Miguel López de Legazpi; l'antiga ciutat emmurallada es conserva a l'actual districte d'Intramuros. Al llarg de la seva història ha patit diversos episodis bèl·lics, que han provocat la pèrdua de part del seu ric patrimoni arquitectònic i cultural.
El seu nom originari, Maynila, prové de construcció tagala May nilad, que significa '(lloc on) hi ha nilad'. El nilad (nila en tagal modern) és un arbust que creix en aquell indret. L'Església de San Agustín de Manila està inscrita a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO amb el nom d'Esglésies barroques de les Filipines.
- ↑ «GaWC - The World According to GaWC 2018». [Consulta: 4 juny 2023].
- ↑ «World: metropolitan areas» (en anglès). World Gazetteer. Arxivat de l'original el 2007-09-30. [Consulta: 22 gener 2010].
- ↑ «Philippine Statistics Authority | Republic of the Philippines». [Consulta: 4 juny 2023].
- ↑ Frank, Andre Gunder; American Council of Learned Societies. ReOrient [electronic resource : global economy in the Asian Age]. Berkeley : University of California Press, 1998. ISBN 978-0-520-21474-3.