Mapatge tonal

El mapatge tonal és un procés que consisteix a enriquir el nombre de tons d'una imatge de manera que puguem veure al mateix temps els seus tons mitjans, els seus tons més obscurs (ombres) i els seus tons més lluminosos (llums), reduint així el contrast global, que es mitiga davant de tanta varietat de tons. Si això no es fa amb especial subtilesa podem aconseguir imatges amb certa artificialitat, en el sentit que ni tan sols l'ull humà, molt més sensible que qualsevol sensor fotogràfic, capta tanta riquesa de tons i veu amb tant de detall en tots ells de mode normal. Al contrari, la utilització correcta del mapatge tonal proporciona un major realisme a les imatges, ja que modela la capacitat de l'ull d'adaptar-se als diferents graus de lluminositat que presenta una mateixa escena, capacitat de la que el sensor no en disposa.^[1]

Hi ha diferents tècniques que podem utilitzar per realitzar el mapatge tonal, algunes en combinació entre la càmera i la postproducció.

• En càmera:
  • Ús del bràqueting per aconseguir tres imatges amb diferents tonalitats que unir posteriorment.
  • Utilització del format RAW, que ens subministra una imatge amb major nombre de tons de partida.
• En postproducció, editant les imatges mitjançant un programa de retoc fotogràfic:
  • Correcció lumínica zonal.
  • Tècnica HDR.