Marc Aureli

Infotaula de personaMarc Aureli

Estàtua eqüestre de Marc Aureli al Museu Capitolí de Roma
Nom original(la) Marcus Aurelius Antoninus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementMarcus Aelius Aurelius Verus Caesar
26 abril 121 Modifica el valor a Wikidata
Roma (Imperi Romà) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 març 180 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Vindobona (Imperi Romà) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Pesta Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaMausoleu d'Hadrià 
Emperador romà
7 març 161 – 17 març 180
← Antoní PiusCòmmode →
Cònsol romà
Senador romà
Qüestor
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióReligió de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, escriptor, filòsof, monarca Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAlt Imperi Romà, Egipte grecoromà, Roman Egypt Era (en) Tradueix, Cinc grans emperadors i Principat Modifica el valor a Wikidata
MovimentEstoïcisme Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAlexandre de Cotièon, Herodes Àtic, Marc Corneli Frontó i Quint Juni Rústic Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Altres
TítolAugust Modifica el valor a Wikidata
DinastiaAntonina
CònjugeFaustina Menor
ParellaCeionia Fabia Modifica el valor a Wikidata
Fills14 fills i filles, incloent Còmmode, Ànnia Lucil·la
ParesMarc Anni Ver
Domícia Lucil·la
GermansAnnia Cornificia Faustina (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsMalemnius (en) Tradueix (ancestre) Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 517aed2c-8edd-4f31-b649-27cb9125436b Goodreads author: 17212 Goodreads character: 834 Find a Grave: 35001023 Project Gutenberg: 998 Modifica el valor a Wikidata

Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver. També és conegut per ser un important filòsof del període de l'estoïcisme romà i autor del recull de reflexions Meditacions. Durant el seu regnat va haver de combatre la sublevació dels parts, les invasions dels pobles germànics a través del Danubi i les dels mauretans a través d'Hispània. Les legions que van combatre contra els parts (161-166) van tornar portant la pesta antonina, la primera gran epidèmia que assolà l'imperi.[1] El seu resultat va ser una elevada mortaldat que va començar a reduir la població.

  1. Cassi Dió Història de Roma, LXXII 14.3–4

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy