Back Gety Afrikaans Marea AN مد وجزر Arabic ܡܠܐܐ ܘܬܘܒܐ ARC مارية ARY Marea AST Qabarma və çəkilmə Azerbaijani Hukol BCL Прылівы і адлівы Byelorussian Приливи и отливи Bulgarian
La marea és el moviment cíclic de nivell del mar i els oceans, acompanyat per un moviment ascendent (flux) i descendent (reflux).[1][2] Està produït principalment per les forces de marea gravitatòries combinades que exerceixen el Sol i la Lluna. Quan aquest nivell és màxim s'anomena marea alta o plenamar, i quan aquest nivell és mínim s'anomena marea baixa o baixamar.
Segons la localització de la Terra, el cicle de flux i reflux pot ocórrer una vegada (marea diürna) o dues vegades al dia (marea semidiürna) o ser de tipus mixt.[3] Durant la lluna plena i la lluna nova, és a dir, quan la Terra, la Lluna i el Sol són substancialment en el mateix eix (anomenat sizígia), operen junts i les marees són de major rang (marees vives). En contrast, durant el quart creixent i el quart minvant, quan els tres astres estan en quadratura la marea és inferior (marees mortes).[4]
Les marees més baixes de l'any es produeixen normalment en els solsticis d'hivern i estiu, les més altes als equinoccis de la primavera i la tardor[5] a causa de la declinació (5º aprox.) de l'òrbita de la Lluna respecte a l'eclíptica o òrbita aparent del Sol.
Aquest moviment de les marees no es limita a l'aigua, sinó que afecta l'escorça de la totalitat de la Terra (dites «marees de l'escorça terrestre»), encara que en menor mesura. Per tant, el que veiem a la costa és en realitat la diferència entre la marea de l'escorça i la marea de l'oceà. De manera més general, els objectes celestes estan subjectes a forces de marea prop d'altres cossos (el satèl·lit Io del planeta Júpiter està sotmès a marees colossals).
Dues marees altes successives estan separades per un període de dotze hores i mitja, de manera que entre una plenamar i una baixamar passen sis hores i quart.
En els mars tancats o petits (com el Mediterrani) les marees són gairebé imperceptibles, però en els oceans i mars oberts, en canvi, hi pot haver diferències d'alguns metres entre la baixamar i la plenamar.
La influència gravitatòria solar pot augmentar o disminuir la intensitat de les marees. Pot originar marees vives si el Sol i la Lluna estan alineats (succeeix dues vegades al mes, en lluna nova i en lluna plena), i marees mortes (quan la Lluna està en quart creixent i en quart minvant). La pressió atmosfèrica també influeix, fins a 15 cm: aquestes marees es denominen marees meteorològiques.
- ↑ «Marea». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Pêches et Océans Canada. «Les marées et courants de marée». Gouvernement du Canada. Arxivat de l'original el 2014-09-24. [Consulta: 20 setembre 2014].
- ↑ «La marée». Arxivat de l'original el 2010-03-30. [Consulta: 20 setembre 2014].
- ↑ Pourquoi y a-t-il alternance des vives et des mortes-eaux ?
- ↑ Pourquoi le cycle des vives-eaux est-il de 14 jours ?