Margarida II de Flandes

Margarida II de Flandes

Biografia
Naixement	2 juny 1202 Valenciennes (França)
Mort	10 febrer 1280 (77 anys) Gant (Bèlgica)
Sepultura	Abadia de Flines
Activitat
Ocupació	política
Altres
Títol	Comtessa
Família	Casa de Flandes
Cònjuge	Guillem II de Dampierre (1223 (Gregorià)–) Bouchard d'Avesnes (1212 (Gregorià)–)
Fills	John I, Count of Hainaut  () Bouchard d'Avesnes Guiu I de Flandes  () Guillem II de Dampierre Joana de Dampierre  () Guillem II de Dampierre Guillem III de Dampierre  () Guillem II de Dampierre Baudoin d'Avesnes  () Bouchard d'Avesnes Joan I de Dampierre  () Guillem II de Dampierre
Pares	Balduí I de Constantinoble   i Maria de Xampanya
Germans	Joana I de Flandes

Margarida II de Flandes (Valenciennes, 2 de juny de 1202 - Gant, 10 de febrer de 1280) o Margarida d'Hainaut o Margarida de Constantinoble, dita la Negra, fou comtessa de Flandes i d'Hainaut de 1244 a 1280, i senyora de Beaumont. Era la filla petita del comte Bauduí IX de Flandes, VI d'Hainaut, comte de Flandes i d'Hainaut, i després Emperador llatí de Constantinople i de Maria de Xampanya (1174 † 1204). Margarida era la germana de la comtessa Joana I de Flandes (1188 † 1244)

El 1202, Balduí IX va participar en la quarta croada, i Maria se li va unir dos anys més tard, confiant a Margarida encara una nena i a la seva germana Joana, a la custòdia i protecció del seu oncle Felip I de Namur, bisbe de Lieja. La mare de Joana, Maria, va morir el 1205, i el seu pare, Balduí, l'any següent. Felip de Namur que assegurava la regència en el seu benefici, va confia les dues noies al rei de França, Delip August. Aquest al seu torn va concedir la seva guarda i custòdia a Enguerrand III de Coucy.

Vers el 1212, quan no tenia més que uns deu anys, Margarida fou confiada a un parent, el quadragénaire Bucard d'Avesnes, batlle d'Hainaut i sots-diaca de l'església de Laon, que es va afanyar a casar-se amb ella. En relació amb la part de successió de Margarida, les dues germanes es van enfrontar, intentant Joana dissoldre el matrimoni, al·legant que era inadmissible. Sense molta instrucció dels fets, el papa Innocenci III s'acontenta de condemnar el matrimoni, però sense anul·lar-lo formalment.

Bucard i Margarida continuaren portant la seva vida familiar, tenint dos fills, Joan i Balduí. Però els conflictes amb Joana van continuar. Bucard fou capturat i empresonat el 1219. Fou alliberat el 1221, a la condició de la separació de la parella i que Bucard obtingués l'absolució del papa. Mentre que era a Roma, Joana va convèncer a Margarida de casar-se de nou, aquesta vegada amb Guillem II de Dampierre, un noble de Xampanya.

Aquesta situació va ser la causa d'un verdader escàndol, perquè Margarida fou de fet probablement bígama, i es va casar en violació de les regles de l'Església. Els conflictes en relació amb la validesa dels dos matrimonis i la legitimitat dels fills pertorbaren la política del Sacre Imperi Romanogermànic durant decennis.

À la mort de Joana I de Flandes, el 1244, Margarida va succeir a la seva germana i va esdevenir comtessa de Flandes i d'Hainaut.

El 1246 el rei Lluís IX de França va arbitrar els drets de successió, donant Flandes als fills de Dampierre, i l'Hainaut als fills de Bucard d'Avesnes. Això semblaria haver arreglat la qüestió, però el 1253 van sorgir nous problemes. Joan d'Avesnes, el fill més gran de Bucard d'Avesnes, no estant satisfet de la seva sort, va convèncer a Guillem II, comte d'Holanda i emperador, que era el seu cunyat, d'apoderar-se d'Hainaut i de les regions de Flandes que es trobaven dins els límits de l'imperi. Una guerra civil va seguir, i va acabar quan les forces de Joan d'Avesnes foren desfets a la batalla de Walcheren i Dampierre fou empresonat.

El 1260 va fundar l'abadia de Sainte-Élisabeth du Quesnoy.^[1]