Back Maria Asumpta German Maria Asumpta English Maria Asumpta Spanish ماریا اسامپتا Persian Maria Asumpta French
 A la badia de Medway (1991)  | |
Noms Maria Asunta
(1858–1918) Pepita (1918–1949) Ciudad de Inca (1949–1988) Maria Assumpta (1988–1995) | |
| Drassana | Nicolau Pica i Vila |
|---|---|
| Lloc de producció | Badalona |
| Cost | 13.000 duros |
| Període de construcció | 28 octubre 1857 - 15 octubre 1858 |
País de registre
| |
| Historial | |
| Col·locació de quilla | 28 octubre 1857 |
| Entrada en servei | octubre 1858 |
| Avarament | octubre 1858 |
| Reparació de vaixells | 1982 |
| Retirada del servei | maig 1995 |
| Naufragi | 30 maig 1995 The Rumps 50° 35′ 40″ N, 4° 55′ 30″ O / 50.5943605°N,4.9250454°O |
Propietari/s Jiménez Gallud (Torrevella), 1858
Andrés H del Río (Villagarcía de Arousa), 1878 Candeira Hermanos (Vigo), 1918 Dutrús i Garci (València), 1918 Josep Pineda Puget (Eivissa), 1926 Magí Marquès Fiol (Palma), 1949 Joan Flexas Pujol (Palma), 1959 Pepe Devesa (Màlaga), 1978 Mark Litchfield (Regne Unit),1980 | |
| Característiques tècniques | |
| Tipus | Pollacra goleta (1858–1982) bergantí (1982–1995) |
| Desplaçament | 250 t |
| Eslora | 29,9 m |
| Mànega | 7,62 m |
| Calat | 3,2 m |
| Propulsió | 2 motors Baudouin (175 CV)
|
.svg){kind=small}
El Maria Assumpta era un vaixell de vela, de dos pals, aparellat com a pollacra goleta, que va ser construït a la platja de Badalona el 1858. Es va dedicar al comerç amb Amèrica fins al 1898. Després, fins als anys 1980, al comerç per la Mediterrània occidental. El 1980, quan els seus propietaris ja estaven decidits a cremar-lo en alta mar, van trobar comprador.[1][2] El nou propietari el va fer restaurar completament i el va aparellar com a bergantí rodó. Des de llavors va actuar com a vaixell escola, va participar en la filmació de diverses pel·lícules i també en nombroses regates i concentracions de velers d'altura. El 1995 va naufragar a la costa nord de Cornualla, Anglaterra, fet que va comportar que el seu capità anés a judici per homicidi per imprudència. En el moment del naufragi, amb 137 anys de navegació, tenia el reconegut prestigi de ser el veler d'altura de fusta en actiu més antic del món occidental.[1][2]