Back Marin Mersenne Afrikaans مارين مرسين Arabic مارين ميرسين ARZ Maren Mersenn Azerbaijani Марэн Мерсен Byelorussian Марен Мерсен Bulgarian মারাঁ মের্সেন Bengali/Bangla Marin Mersenne Breton مارین مێرسن CKB Marin Mersenne Czech
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 setembre 1588 Oizé (Regne de França) |
| Mort | 1r setembre 1648 (59 anys) París (Regne de França) |
| Causa de mort | abscés pulmonar |
| Religió | Catolicisme |
| Formació | Universitat de París (1609–1611) Collège du Mans (–1604) Collège Henri-IV de La Flèche (1604–1609) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teoria de nombres |
| Ocupació | filòsof, teòric musical, físic, musicòleg, teòleg, matemàtic, astrònom |
| Influències | |
| Orde religiós | Orde dels Mínims |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | Frans van Schooten, Gilles Personne de Roberval i Blaise Pascal |
  
| |
Marin Mersenne (Oizé, 8 de setembre de 1588 - París, 1 de setembre de 1648) va ser un filòsof francès del segle xvii, membre de l'orde dels Mínims, que va estudiar diversos camps de la teologia, les matemàtiques i la teoria musical. Les seves obres filosòfiques es caracteritzen per una gran erudició i per l'ortodòxia teològica més estricta.[1] El seu major servei a la filosofia va ser la seva entusiasta defensa de Descartes, de qui va ser conseller i amic a París i a qui va visitar en el seu exili a Holanda, mentre mantenia un intens intercanvi de correspondència amb ell.[2] Va remetre a diversos pensadors eminents de París una còpia manuscrita de la cartesiana Meditacions metafísiques, i va defensar la seva ortodòxia enfront dels nombrosos crítics que van aparèixer entre el clergat de l'època. També és de destacar la seva intervenció en l'àmbit de les matemàtiques: (nombres primers de Mersenne),[3] i en el de la teoria musical, sent amic en aquesta tessitura del també matemàtic i teòric musical Jean Lemaire i del filosof i músic Jacques Mauduit.[4]
La seva frenética activitat epistolar el va fer esdevenir un creador de tendències,[5] convertint la seva casa en una mena de club o acadèmia on es reunien els científics de l'època per discutir els seus descobriments.[6] A la seva mort, aquesta acadèmia continuarà sent liderada per Jacques Le Pailleur, primer, i per Claude Mylon, fins a la mort d'aquest darrer el 1660.
- ↑ Buccolini, 2019, p. 271 i ss.
- ↑ Verbeek i Bos, 2019, p. 55-60.
- ↑ Robinson, 1954, p. 842-844.
- ↑ MacClintock, 1982, p. 152 i ss.
- ↑ Grosslight, 2013, p. 337.
- ↑ Tabak, 2004, p. 66.