Back Romeinse vloot Afrikaans بحرية الإمبراطورية الرومانية Arabic Древноримски флот Bulgarian Römische Marine German Roman navy English Romia mararmeo Esperanto Armada romana Spanish Vana-Rooma merevägi Estonian Marine romaine French Mariña romana Galician
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | armada |
| Història | |
| Creació | 311 aC |
| Activitat | |
Element explotat : | |
| Governança corporativa | |
| Part de | Forces armades de l'antiga Roma |
La marina romana (en llatí classis, literalment flota) era la força naval de la Roma Antiga. Tot i tenir un paper decisiu en l'expansió romana per la Mediterrània, la marina romana no va tenir mai el prestigi de les legions romanes. Al llarg de la seva història els romans van ser un poble essencialment terrestre, i van deixar els temes nàutics en mans de pobles més familiaritzats amb la mar, com els grecs i els egipcis, per construir vaixells. Parcialment a causa d'això, la marina mai no va ser totalment valorada per l'estat romà, i es considerava «no romana». En l'antiguitat, les marines i les flotes comercials no tenien l'autonomia logística de l'actualitat. A diferència de les forces navals modernes, la marina romana, fins i tot en el seu apogeu, no va existir de forma autònoma, sinó que va operar com un adjunt de l'exèrcit romà.
La marina romana es va crear en temps de la República Romana. L'any 311 aC es va instituir la figura dels almiralls (Duoviri navals) per dirigir la petita marina romana, formada per uns pocs vaixells (birrems sobretot), i pels contingents marítims de les ciutats aliades que posseïen marina (com Nàpols).
El 267 aC es van instituir els quatre qüestors de la marina (Classici quaestores), amb seus respectives en quatre ports: Ostia, Calis (a Campània), Ariminium (Rímini), i una altra seu de la qual el nom i situació no és conegut.
En el transcurs de la Primera Guerra Púnica la marina romana es va desenvolupar enormement i va tenir un paper vital en la victòria romana i en l'ascensió de la República Romana a l'hegemonia de la Mediterrània. Durant la primera meitat del segle ii aC Roma va destruir Cartago i subjugà els regnes hel·lenístics de l'est de la Mediterrània, i amb això aconseguí el domini complet de totes les ribes del mar interior, que ells van anomenar Mare Nostrum. Les flotes romanes van tornar a tenir un paper preponderant en el segle i aC en les guerres contra els pirates i en les guerres civils romanes que van provocar la caiguda de la República, les campanyes es van estendre al llarg de tota la Mediterrània. En el 31 aC la gran Batalla d'Àccium va posar fi a la quarta guerra civil romana amb la victòria final d'August i l'establiment de l'Imperi Romà.
Durant el període imperial, la Mediterrània va ser un pacífic «llac romà» per l'absència d'un rival marítim, i la marina romana va quedar reduïda al patrullatge i a tasques de transport.
No obstant això, en les fronteres de l'Imperi Romà, en les noves conquestes o, cada vegada més, en la defensa contra les invasions bàrbares, les flotes romanes van estar plenament implicades. El declivi de l'Imperi Romà al segle iii dC es va sentir en la marina romana, que va quedar reduïda a l'ombra de si mateixa, tant en grandària com en capacitat de combat. En les successives onades dels pobles bàrbars contra les fronteres de l'Imperi Romà, la marina romana només va poder tenir un paper secundari. Al començament del segle V d. C. les fronteres de l'Imperi Romà van ser traspassades i aviat van aparèixer regnes bàrbars a la vora de la Mediterrània occidental. Un d'ells, el dels vàndals, va crear una marina pròpia i va atacar les costes del Mediterrani, fins i tot va arribar a saquejar Roma, mentre les disminuïdes flotes romanes van ser incapaces d'oferir-hi resistència. L'Imperi Romà d'Occident es va enfonsar en el segle V d.C. i la posterior marina romana del durador Imperi Romà d'Orient és anomenada pels historiadors marina romana d'Orient.