(2024) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 3 abril 1946 (78 anys) Madrid (Espanya Franquista) |
Presidenta de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya | |
2000 – 2003 ← Aitana Sánchez-Gijón – Ángeles González-Sinde Reig → | |
Activitat | |
Ocupació | actriu |
Activitat | 1960 - |
Família | |
Cònjuge | Antonio Isasi-Isasmendi |
Fills | María Isasi |
Premis | |
Marisa Paredes (Madrid, 3 d'abril de 1946) és una actriu espanyola de teatre i televisió amb una extensa trajectòria a Espanya, Itàlia i França.[1][2]
Va iniciar la seva trajectòria durant els anys 60 i 70 en obres de teatre i sèries de televisió i va tenir alguns papers secundaris en films com Goya (1970) o Las bicicletas son para el verano (1983).
Va assolir la fama arran del seu paper protagonista en el film Tacones lejanos (1991) de Pedro Almodóvar amb qui posteriorment també ha treballat a La flor de mi secreto (1995), Todo sobre mi madre (1999) i La piel que habito (2011). També ha participat en La vida és bella (1997), El coronel no tiene quien le escriba (1999), El espinazo del diablo (2000) i Després de la pluja (2007) d'Agustí Villaronga, entre d'altres.
Ha estat nominada en dues ocasions al Premi Goya a la millor actriu. La seva trajectòria ha estat reconeguda amb el Premi Nacional de Cinematografia (1996), la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (2007), el Fotogramas de Plata (2016) i el Goya d'Honor (2018).[3]
Entre 2000 i 2003 va ser presidenta de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya en una època marcada per les protestes dels artistes per la Guerra de l'Iraq.