Marius Petipa

Marius Petipa

(1898)
Nom original	(fr) Michel-Victor-Marius-Alphonse Petipa
Biografia
Naixement	(fr) Victor Alphonse Petipa 11 març 1818 rue Dumarsais (França) (fr)
Mort	1r juliol 1910 (Julià) (92 anys) Oursuf
Sepultura	Cementiri de Tikhvin
Altres noms	Мариус Иванович Петипа
Formació	Conservatori reial de Brussel·les
Activitat
Camp de treball	Dansa
Ocupació	ballarí, llibretista, ballarí de ballet, coreògraf, mestre de dansa, professor
Ocupador	Teatre Bolxoi Kàmenni
Gènere	Ballet clàssic
Obra
Obres destacables Don Quixot (1877) La Baiadera (1877) El llac dels cignes (1890 (Julià)) La Bella Dorment (1892) El Trencanous
Localització dels arxius	Fundació SAPA, Arxius Suïssos d'Arts Escèniques → control d'autoritats
Família
Cònjuge	Lyubov Savitskaya (1876–1910) Maria Petipa (1854–1869)
Fills	Marius Mariusovich Petipa  () Marie Petipa  () Maria Petipa Nadezhda Petipa  () Lyubov Savitskaya Mariy Petipa  () Lyubov Savitskaya
Pare	Jean-Antoine Petipa
Germans	Lucien Petipa
Premis
Orde de santa Anna de 2a classe  Orde de les Palmes Acadèmiques  Orde de sant Estanislau de 3a classe  Orde de Sant Vladímir, 4a classe  Orde de la Corona de Romania
Signatura

Marius Petipa (francès: Michel-Victor-Marius-Alphonse Petipa) (rue Dumarsais, 11 de març de 1818 - Oursuf, 1 de juliol de 1910 ^(Julià)), coreògraf, va ser el director del Ballet Imperial de Rússia a la seva època daurada i l'autor de la majoria de les coreografies més cèlebres de la dansa clàssica, com per exemple El llac dels cignes, El Trencanous, La Bella Dorment, Don Quixot, La Bayadère, Raymonda o Paquita. En dansa clàssica es considera el fundador de l'escola russa quant a tècnica, a la qual incorporà elements italians i francesos. A més, va introduir al ballet passos i danses tradicionals, com per exemple la polca, i va desenvolupar la dansa de caràcter fins a tal com es coneix avui dia.

Fill de ballarins, el seu pare Jean Antoine va ser solista i professor, i la seva mare, Victorine Grasseau, va destacar com a coreògrafa de ballet de caràcter (basat en danses populars i tradicionals). La influència materna el va portar a l'estudi de la dansa i de violí des de la seva infantesa. Va estar casat amb la coreògrafa i ballarina étoile Maria Sergueïevna Sourovchtchikova (Maria Petipa) i és pare de la ballarina Marie Mariusovna Petipa. Màrius Petipà va ser un gran apassionat de les danses tradicionals espanyoles, incloent-hi les andaluses, com així demostren els seus ballets Dom Quixot i Paquita. Aquest darrer és el ballet que va triar per a la seva presentació a Sant Petersburg.

L'any 1847, després d'haver passat una temporada a París, va decidir tornar a Sant Petersburg, on va treballar durant 60 anys, el que va donar lloc a 55 ballets en exclusiva, 21 en col·laboració i 37 per a diverses òperes. La seva època més productiva va ser com a director del Ballet Imperial rus, al qual, juntament amb Vsevoloiski, va formar una dupla que va durar disset anys. En aquest temps va treballar estretament amb el músic Txaikovski, que va compondre la majoria de les músiques dels seus ballets i de qui destaquen principalment El llac dels cignes, La bella dorment i El Trencanous. Més tard coreografià partitures d'Aleksandr Glazunov, de qui hom pot destacar els ballets Raymonda, Les quatre estacions i Astúcies d'amor.