Back مارتن غاردنر Arabic مارتن جاردنر ARZ مارتین قاردنر AZB Мартин Гарднър Bulgarian Martin Gardner Czech Martin Gardner Danish Martin Gardner German Martin Gardner English Martin Gardner Esperanto Martin Gardner Spanish

Martin Gardner

Plantilla:Infotaula personaMartin Gardner

(1979) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 octubre 1914 Modifica el valor a Wikidata
Tulsa (Oklahoma) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 maig 2010 Modifica el valor a Wikidata (95 anys)
Norman (Oklahoma) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacremació Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Chicago - filosofia (–1936) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDivulgació científica, matemàtiques, joc matemàtic, màgia, filosofia i religió Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor científic, mag, filòsof, matemàtic, escriptor de ciència-ficció, periodista, crític literari, escriptor, divulgador científic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessat enEscepticisme científic Modifica el valor a Wikidata
GènereMatemàtica recreativa, joc d'habilitat mental, màgia d'aprop i edició comentada Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaArmand T. Ringer Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarMarina dels Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeCharlotte Greenwald Modifica el valor a Wikidata
PareJames Henry Gardner Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Lloc webmartin-gardner.org Modifica el valor a Wikidata
Goodreads author: 7105 Find a Grave: 52930562 Modifica el valor a Wikidata

Martin Gardner (Tulsa, 21 d'octubre de 1914 - Norman, 22 de maig de 2010) va ser un matemàtic, divulgador científic i filòsof de la ciència estatunidenc. Es va fer molt popular per les seves obres de matemàtica recreativa i divulgació en ciències populars amb interessos que abastaven també l'escepticisme científic, la micromàgia, la filosofia, la religió i la literatura, especialment els escrits de Lewis Carroll, L. Frank Baum i G. K. Chesterton.[1][2] També va ser una de les principals autoritats de Lewis Carroll.[3] L'Anícia anotada, que incorporava el text dels dos llibres d'Alicia de Carroll, va ser la seva obra amb més èxit i es va vendre més d'un milió d'exemplars.[4] Va tenir un interès permanent per la màgia i la il·lusió i va ser considerat com un dels mags més importants del segle xx.[5] Va ser considerat el doyen dels enigmes nord-americans.[6] Va ser un autor prolífic i versàtil, que va publicar més de 100 llibres.[7][8]

Gardner va ser conegut sobretot per crear i mantenir l'interès per les matemàtiques recreatives —i per extensió, les matemàtiques en general— al llarg de la segona meitat del segle xx, principalment a través de les seves columnes "Jocs matemàtics".[9][10] Aquests van aparèixer durant vint-i-cinc anys a Scientific American i els seus llibres posteriors recollint-los.[11][12]

Gardner va ser un dels principals polemistes contra la pseudociència del segle xx.[13] El seu llibre Fads and Fallacies in the Name of Science[14] de 1957 es va convertir en una obra clàssica i seminal del moviment escèptic.[15] El 1976 es va unir amb altres escèptics per fundar CSICOP, una organització que promou la investigació científica i l'ús de la raó en l'examen de reclamacions extraordinàries.[16]

  1. ↑ Martin, Douglas. «Martin Gardner, Puzzler and Polymath, Dies at 95» (en anglès). The New York Times, 2010. [Consulta: 25 juliol 2021].
  2. ↑ Singmaster, D.(2010) "Obituary: Martin Gardner (1914–2010)" Nature 465(7300), 884.
  3. ↑ Kindley (2015): When it comes to explanations of Carroll’s books, no one has yet improved on the work of Gardner.
  4. ↑ Buffalo Public Library: The annotated Alice : Alice's adventures in wonderland & through the looking-glass Arxivat 2016-06-24 a Wayback Machine.: "Martin Gardner's groundbreaking work went on to sell over a million copies, establishing the modest math genius as one of our foremost Carroll scholars."(L’innovador treball de Martin Gardner va arribar a vendre més d’un milió d’exemplars, establint el modest geni de les matemàtiques com un dels nostres principals estudiosos de Carroll)
  5. ↑ Top 10 Martin Gardner Books Arxivat 2016-03-25 a Wayback Machine., by Colm Mulcahy, Huffington Post Books, October 28, 2014
  6. ↑ Costello (1988):p.114.
  7. ↑ England (2014): Even apart from mathematics and puzzles, Gardner's output was staggering.
  8. ↑ "Martin Gardner dies at 95; prolific mathematics columnist for Scientific American" by Thomas H. Maugh, Los Angeles Times, May 26, 2010
  9. ↑ AMS Notices (2011): "Martin Gardner was a gem. There is absolutely no question that he, more than anyone else in the world, was responsible for turning people of all ages on to the pleasures of mathematical recreations."(Martin Gardner era una joia. No hi ha cap dubte que ell, més que ningú al món, va ser el responsable de convertir la gent de totes les edats en els plaers de les recreacions matemàtiques). —Ronald L. Graham
  10. ↑ Case 2014: Gardner is credited with the rebirth of recreational mathematics in the U.S.
  11. ↑ Martin (2010): "His mathematical writings intrigued a generation of mathematicians."
  12. ↑ Bellos (2010): "He became a kind of father figure to a generation of young mathematicians, who corresponded with him. Such was Gardner's influence between the late 1950s and 1980s that it would be hard to find a professional mathematician from those years who does not cite him as an inspiration." (Es va convertir en una mena de figura paterna per a una generació de joves matemàtics, que van correspondre amb ell. Tal va ser la influència de Gardner entre finals dels anys cinquanta i vuitanta que seria difícil trobar un matemàtic professional d’aquells anys que no el cités com a inspiració.)
  13. ↑ «Martin Gardner—Mathematician». Gathering 4 Gardner, 2014. Arxivat de l'original el 18 novembre 2016.
  14. ↑ Originally published in 1952 as In the Name of Science: An Entertaining Survey of the High Priests and Cultists of Science, Past and Present
  15. ↑ Shermer, Michael. The Borderlands of Science: Where Sense Meets Nonsense. Oxford University Press, 2001, p. 50. «Fads and Fallacies in the Name of Science.»  "Fads and Fallacies in the Name of Science [is] still in print and arguably the skeptic classic of the past half-century."
  16. ↑ «About CSI - CSI». Arxivat de l'original el 2016-11-12.
From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by razib.in