Medaller | ||
---|---|---|
Campionat del món en ruta | ||
Glasgow 2023 | ruta | |
Campionats del món de ciclocròs | ||
Hoogerheide 2014 | sub-23 | |
Tábor 2015 | elit | |
Belvaux 2017 | elit | |
Valkenburg 2018 | elit | |
Bogense 2019 | elit | |
Dübendorf 2020 | elit | |
Oostende 2021 | elit | |
Hoogerheide 2023 | elit | |
Tabor 2024 | elit | |
Campionats d'Europa de ciclocròs | ||
Tábor 2017 | elit | |
’s-Hertogenbosch 2018 | elit | |
Silvelle di Trebaseleghe 2019 | elit | |
Campionats del món en gravel | ||
Bravant flamenc 2024 | gravel |
Mathieu van der Poel (Kapellen, 19 de gener de 1995) és un ciclista neerlandès professional des del 2014. Especialista en ciclocròs, el 2015, 2019, 2020, 2021, 2023 i 2024 va guanyar el Campionat del Món. En carretera, destaquen el Campionat del Món en ruta de 2023,[1] diverses victòries al Campionat Nacional en Ruta i, a més de moltes altres victòries, sis triomfs en tres monuments diferents: la París-Roubaix (2023 i 2024),[2] la Milà-Sanremo[3] i el Tour de Flandes (2020, 2022 i 2024). A més, és l'únic ciclista masculí que té els campionats del món de ciclocròs i de carretera.[4]
El 2019 va fer un salt de qualitat en les curses en carretera, amb nombrosos i destacats triomfs, entre els quals destaquen l'Amstel Gold Race, l'A través de Flandes i la Fletxa Brabançona.[5][6][7]
És fill d'Adri van der Poel, net de Raymond Poulidor i germà de David van der Poel, tots ells ciclistes. En especial, el seu pare fou campió mundial de ciclocròs l'any 1996 i guanyador de dues etapes del Tour de França. El seu germà David també és ciclista professional centrat en la modalitat de ciclocròs.
Els seus majors èxits han estat aconseguits en el ciclocròs, guanyant vuit medalles en el Campionat Mundial de Ciclocròs, entre els anys 2015 i 2024, i quatre medalles en el Campionat Europeu de Ciclocròs, a més d'aconseguir nombroses victòries a la Copa del Món des de la temporada 2013-2014. Per altra banda, guanyà una medalla de bronze al Campionat Mundial de Ciclisme de Muntanya de 2018 i una medalla d'or en el Campionat Europeu de Ciclisme de Muntanya de 2019,[8] ambdues en la prova de cross-country olímpic (XCO).
En carretera ha obtingut victòries [9] en monuments com ara al Tour de Flandes (2020, 2022 i 2024)[10] o bé en clàssiques com l'Amstel Gold Race,[11] A través de Flandes [12] i Fletxa Brabançona [13] el 2019, la medalla de plata en la prova de ruta del Campionat Europeu de 2018 i el BinckBanck Tour 2020. A més a més, aconseguí una brillant medalla d'or en el Tour de Limburg, cursa ciclista del circuit continental (en els anys 2014 i 2018). Ha obtingut victòries d'etapa en algunes curses per etapes: una d'elles en la Volta a Bèlgica 2017, una altra en el Tour d'Alsàcia 2014 i dues en la Volta a Lieja (2014 i 2015).