Back Max Jacob AN ماكس جاكوب Arabic ماكس جاكوب (فنان) ARZ ماکس ژاکوب AZB Макс Жакоб Byelorussian Макс Жакоб BE-X-OLD Макс Жакоб Bulgarian Max Jacob Breton Max Jacob Czech Max Jacob (Malerdichter) German
_-_1934_-_Foto_Carl_van_Vechten,_Library_of_Congress.jpg) Max Jacob fotografiat per Carl van Vechten (1934)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Max Jacob Alexandre 12 juliol 1876 Kemper (Bretanya) |
| Mort | 5 març 1944 (67 anys) Camp d'internament de Drancy (França) |
| Causa de mort | broncopneumònia |
| Sepultura | Saint-Benoît-sur-Loire (1949–) |
| Nacionalitat | francesa |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació professional | llicenciat en dret, especialitzat en dret marítim |
| Formació | Escola Colonial Facultat de Dret de París |
| Activitat | |
| Camp de treball | Literatura, crítica literària, arts visuals i traducció |
| Ocupació | Escriptor, poeta, dramaturg i pintor |
| Activitat | 1898 - |
| Gènere | Novel·la |
| Moviment | surrealisme |
| Alumnes | Pierre de Belay |
| Nom de ploma | Morven le Gaëlique Léon David |
| Obra | |
1916: Le Cornet à dés 1921: Le Laboratoire central 1923: Filibuth ou la Montre en or. | |
Premis | |
Signatura  | |
     | |
Max Jacob (Quimper, Bretanya, 12 de juliol de 1876 - camp d'internament de Drancy, 5 de març de 1944), escriptor, poeta, dramaturg, pintor i crític francès de principis del segle xx, company d'Apollinaire i Picasso; la senzillesa i la profusió del seu vers lliure forma part de la poesia francesa en l'art modern.[1] El seu treball com a escriptor i assagista és l'origen d'un moviment literari que no nega la seva herència simbolista, l'escola de Rochefort.[2]
Creador d'una «literatura cubista»[3] en què l'humor, és «l'únic alliberament possible d'un món ridícul i tràgic»,[4] la metonímia, l'al·literació, els jocs de paraules, l'al·lusió i els punts suspensius són molt usats en els seus escrits.[5] Max Jacob il·lustra un art poètic en què «l'art ingenu»[1] tendeix a desaparèixer abans de la revelació mística. Va discutir disciplines i diferents gèneres; esdevingué pintor, llibretista i lletrista.[6][7][8]
Nascut el 1876 a Quimper[9] en una família jueva no practicant, Max Jacob es va convertir al catolicisme l'any 1915 després de tenir diverses visions, sense deixar de portar l'avantguarda de Montmartre i de Montparnasse. El seu origen jueu li va fer valer, sis mesos abans de l'alliberament de París, una detenció per ser deportat a Auschwitz. Internat per la gendarmeria francesa al camp de Drancy, on va morir el 5 de març de 1944.
- ↑ 1,0 1,1 P. Éluard, « Max Jacob assassiné », in Les Lettres françaises, París, avril 1944.
- ↑ Christine Van Roger Andréucci, « Max Jacob et l'école de Rochefort : poétique et pédagogie. », AMJ, Saint-Benoît-sur-Loire, 200?.
- ↑ A. S. Kimball, « Max Jacob », in Lettres de Max Jacob à Marcel Jouhandeau, vol. I, UW, Madison, 1969.
- ↑ M. Jacob, Conseils à un jeune poète, Éditions Gallimard, París, 1945.
- ↑ « Max Jacob », in P. Mougin & K. Haddad-Wotling, Dictionnaire mondial des littératures, Larousse, París, septembre 2012 ISBN 978-2035861139
- ↑ J. M. G. Le Clézio, Préface, 29 juin 1981, in M. Jacob, Derniers poèmes, P12 (P12), NRF, 1994 ISBN 2-07-032224-6
- ↑ J. M. G. Le Clézio, Préface, 29 juin 1981, in M. Jacob, Derniers poèmes, P8 (P8), NRF, 1994 ISBN 2-07-032224-6
- ↑ M. Jacob, Art poétique, 1922, rééd. L'Élocoquent, París, janvier 1987 ISBN 9782868260024, 79 p.
- ↑ M. Jacob, « Lettre à Moïse Kisling », 1924, in Correspondance, vol. I, P23 (P23), Éditions de Paris, Paris, 1953.