Mestre de capella

El mestre de capella era el director de la capella de música, centre de l'activitat musical durant l'edat mitjana i fins a la fi de l'antic règim. Era el personatge principal i més representatiu de la capella, ja que era el director musical, tant en els assajos com en les funcions, feia els arranjaments necessaris, componia obres noves i també s'encarregava de l'educació dels escolans del cor. Tanmateix, el terme ha evolucionat considerablement en el seu significat en resposta als canvis succeïts dins la professió musical.

A Alemanya el mestre de capella, Kapellmeister, era equivalent al director d'una orquestra privada o petita. La paraula Hofkapellmeister especificava que el Kapellmeister treballava en la cort d'un noble (Hof). Un Konzertmeister era un càrrec una mica inferior.^[1]

El càrrec s'estengué als Països Catalans a partir de mitjan segle xvi. La seva missió era la d'ensenyar cada dia el cant litúrgic als canonges i als beneficiats i educar la veu als nens cantors. L'organista depenia del mestre de capella. A partir del segle xvii, sovint tenia l'obligació d'escriure composicions amb motiu de les principals festivitats. El càrrec existia a les principals seus eclesiàstiques i també als monestirs, com al de Montserrat. En la terminologia catalana la denominació ha estat sempre aplicada al director de música sagrada.^[2]