Metamorfosi (mitologia)

No s'ha de confondre amb Metamorfosi (ficció).
Louhi atacant Väinämöinen en forma d'àguila gegant amb les seves tropes a l'esquena quan intentava robar Sampo, en el poema èpic finlandès Kalevala de Elias Lönnrot.(La defensa del Sampo, Akseli Gallen-Kallela, 1896)

En la mitologia i el folklore la metamorfosi és la capacitat de transformar-se físicament mitjançant una capacitat inherentment sobrehumana, la intervenció divina, la manipulació demoníaca, la bruixeria, els encanteris o haver heretat la capacitat. La idea del canvi de forma es troba en les formes més antigues de totemisme i xamanisme, així com en la literatura i els poemes èpics més antics com l’Epopeia de Gilgamesh i la Ilíada. El concepte continua sent un element habitual en la fantasia moderna, la literatura infantil i la cultura popular.

Les criatures populars que canvien de forma en el folklore són els homes llop i els vampirs (principalment d'origen europeu, canadenc i americà natiu), l'huli jing de l'Àsia oriental (inclosos el kitsune japonèsos i el kumiho coreà) així com els déus, deesses i dimonis de nombroses mitologies, com el nòrdic Loki o el grec Proteu. La metamorfosi en forma de llop es coneix específicament com licantropia, i aquestes criatures que pateixen aquest canvi s’anomenen licàntrops. Teriantropia és el terme més general per als canvis d'humans a animals, però poques vegades s’utilitza en aquesta capacitat. També hi ha casos en què les deïtats transformessin els mortals en animals i plantes. Altres termes per als canvis de formes inclouen metamorfisme, el caminador de pell Navajo, la imitació i teriàntrop. Tot i que la idea popular d’una metamorfosi és la d’un ésser humà que es converteix en una altra cosa, hi ha nombroses històries sobre animals que també es poden transformar.


From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by razib.in