Michelangelo Antonioni

Michelangelo Antonioni

Biografia
Naixement	29 setembre 1912 Ferrara (Itàlia)
Mort	30 juliol 2007 (94 anys) Roma
Sepultura	Cementiri de Certosa di Ferrara
Residència	Ferrara Regne d'Itàlia
Nacionalitat	Itàlia
Religió	Ateisme
Formació	Universitat de Bolonya - economia (valor desconegut–1935) Centre Experimental de Cinematografia (1940–1942)
Activitat
Ocupació	director de cinema, productor de cinema, pintor, poeta, muntador, escriptor, guionista, realitzador
Activitat	1950 - 2007
Gènere	Poesia
Obra
Obres destacables 1955 Le Amiche 1957 El crit 1960 L'avventura 1961 La notte 1962 L'eclisse 1966 Blow-Up 1975 Professione: Reporter (Puntuació mínima de 7 a Filmaffinity)
Família
Cònjuge	Letizia Balboni (1942-1954) Enrica Antonioni (1986-2007)
Parella	Monica Vitti
Premis
(1994)  Oscar honorífic (1993)  premi del Cinema Europeu a la trajectòria (1976)  David Luchino Visconti (1966)  National Society of Film Critics Award a la millor direcció, per l'obra Blow Up (1964)  Lleó d'Or, per l'obra Il deserto rosso (1962)  Premi del Jurat del Festival de Canes, per l'obra L'eclisse (1961)  David di Donatello al millor director, per l'obra La nit (1960)  Trofeu Sutherland, per l'obra L'aventura (1960)  Premi del Jurat del Festival de Canes, per l'obra L'aventura (1957)  Lleopard d'Or, per l'obra Il grido (1956)  Nastro d'Argento (1955)  Lleó d'Argent  Cavaller de la Legió d'Honor  Palma d'Or  Orde de les Arts i les Lletres  Os d'Or  Medalla d'Or de l'Orde del Mèrit per la Cultura i l'Art  Cavaller de la Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana  Cavaller de la Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana  Premi Feltrinelli
Lloc web	michelangeloantonioni.it

Michelangelo Antonioni (Ferrara, Itàlia, 29 de setembre de 1912 - 30 de juliol de 2007) fou un dels més cèlebres realitzadors de la història del cinema.

Realitzà una catorzena de llargmetratges, des de Cronaca di un amore, de 1950, fins Identificazione di una donna, del 1982. Encara que després va participart en algun altre projecte, i que, segons més d'un crític, va «llogar» el seu nom pel film Destinazione Verna de 1999, es pot ben dir que els darrers vint-i-cinc anys de la seva vida va abandonar del tot el cinema. O, potser el cinema l'havia abandonat a ell.^[1]

Premiat a festivals com Cannes, Berlín i Venècia, la seva obra es caracteritza per un estil formal molt singular, lent i elegant. Pel que fa a la temàtica dels seus films destaca de forma recurrent la seva obsessió per la dificultat de comunicació de l'ésser humà («La incapacitat d'expressar sentiments és la tragèdia de l'home modern» Antonioni dixit). Tot i que les seus primers films són de la dècada del 1950; amb la seva pel·lícula l'avventura (1960) comença el «fenomen antonioni»: geni per uns i farsant per altres (com molt bé deia Carlos Saura).

De la seva filmografia destaca la trilogia de la soledat i la incomunicació (L'avventura, La notte i L'eclisse); la mítica Blow up, que fou la seva primera pel·lícula en anglès (obra de culte); i The passenger (professione: reporter) la seva última gran pel·lícula amb un final tècnicament memorable, i rodada en part a Barcelona i Andalusia.^[2]

Fins a la seva mort el 2007, Antonioni era un dels gegants de la cinematografia mundial que romania en vida, juntament amb el suec Ingmar Bergman, el francès Jean-Luc Godard o el portuguès Manoel de Oliveira entre d'altres. És particularment dramàtic, cinematogràficament parlant, que el traspàs d'en Bergman es produís el mateix dia, unes hores abans de la del seu amic, company i col·lega.