Biografia | |
---|---|
Naixement | 24 gener 1947 (77 anys) San José (Califòrnia) |
Residència | Nova York |
Formació | Universitat Harvard Universitat de Califòrnia a Berkeley Ellwood P. Cubberley High School |
Director de tesi | Stanley Mandelstam |
Activitat | |
Camp de treball | Física i astronomia |
Ocupació | físic teòric, escriptor de no-ficció, locutor de ràdio, físic, personalitat televisiva, professor d'universitat, divulgador científic, futuròleg, escriptor científic, popular science author (en) |
Ocupador | Universitat de Princeton Universitat de la Ciutat de Nova York City College de Nova York |
Membre de | |
Professors | Stanley Mandelstam |
Carrera militar | |
Branca militar | Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica |
Premis | |
Lloc web | mkaku.org |
|
Michio Kaku (San José, Califòrnia, 24 de gener de 1947) és un físic teòric dedicat a la divulgació científica a través de la ràdio i diversos llibres introductoris. Fill d'immigrants japonesos i educat als Estats Units, és autor de desenes d'articles i diversos llibres, alguns dels quals s'han traduït al castellà: La energía nuclear (1986), Visiones (1998), Hiperespacio (2001), El universo de Einstein (2005), Universos paralelos (2008) o Física del futuro (2011). Kaku ha destacat per la denúncia a la premsa dels mals usos de la ciència, fruit de la seva preocupació moral per les implicacions dels avenços dels seus col·legues.[1]
És professor universitari de teoria de cordes i en els seus escrits sovint aprofita les sèries de ficció per il·lustrar conceptes científics. Per exemple, a partir de la saga Star Trek va dividir els invents allà presentats en tipus d'"impossibles", entenent impossible com incapaç de ser realitzat amb la tecnologia actual (ja que segons ell la majoria d'invents presents van ser titllats d'impossibles en el passat).[2]
El primer tipus d'impossibles són aquelles propostes de la ciència-ficció que no violen les lleis de la física i que per tant podrien realitzar-se d'aquí a un parell de segles, com el teletransport. El segon tipus és en els camps de la ciència encara no coneguts, com el viatge en el temps, que implica desafiaments molt complexos. Per últim hi ha els impossibles que atempten contra les lleis físiques i que, en cas d'existir, forçarien un canvi complet de paradigma. És un defensor acèrrim del nou ordre mundial.
Pels seus esforços per unir la ciència i la ciència-ficció, és premi Sir Arthur Clarke Lifetime Achievement Award 2021.[3]