Mohenjo-Daro

Ruïnes arqueològiques de Mohenjo-Daro
Les ruïnes arqueològiques de Mohenjo-Daro
Dades
Tipus	Jaciment arqueològic
Part de	civilització de la vall de l'Indus
Característiques
Superfície	Patrimoni de la Humanitat: 240 ha
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	districte de Larkana (Pakistan)
27° 19′ 45″ N, 68° 08′ 20″ E / 27.329166666667°N,68.138888888889°E / 27.329166666667; 68.138888888889
Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Patrimoni cultural  → Àsia-Oceania insular
Data	1980 (4a Sessió), Criteris PH: (ii) i (iii)
Identificador	138

Mohenjo-Daro (o Muān-jo Daro, literalment: 'Monticle de la mort') és, amb Harappa, una antiga ciutat de la civilització de la vall de l'Indus (2000 aC). Es troba a l'actual Pakistan, a uns 300 km al nord-nord-est de Karachi, i van ser declarades Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1980.^[1]

Està una mica més ben preservada que Harappa; per tant, és una bona font d'informació d'aquesta cultura. Va ser descoberta el 1920 per sir John Marshall, el primer arqueòleg que va definir aquesta antiga civilització. Els seus estudis van ser continuats per Enric Heras, seguit d'investigadors indis i pakistanesos als anys 60.

Mohenjo-Daro feia un quilòmetre quadrat, i tenia dues zones: la ciutadella, on hi havia el centre administratiu i potser també religiós, i la "ciutat baixa", on s'agrupaven els barris d'artesans, zones residencials, graners i magatzems. La ciutadella incloïa uns grans banys i un graner central. A la ciutat baixa, s'han conservat els carrers principals amb drenatge i cases de dues a vint habitacions, amb sistemes per conservar l'aigua de pluja.

La ciutat es trobava envoltada per muralles defensives de totxana cuita. Hi havia un turó o ciutadella que dominava una àrea residencial més extensa. Les cases més grans tenien les habitacions al voltant d'un o més patis oberts amb una escala cap a un pis, o amb un sostre pla. També hi havia cases de només una habitació. Molts dels carrers tenien desaigües tapats amb totxanes, amb forats per a poder ser inspeccionats. Les cases individuals tenien banys i serveis que es buidaven en un receptacle de ceràmica o directament al clavegueram del carrer.

Era un centre important de comerç, amb tallers de fang, tintoreria, ferreters, artesans de cloïsses i de pedres petites. Alguns d'aquests articles artesanals es fabricaven amb materials importats, mentre que uns altres se'n podien haver destinat a l'exportació.