Monestir de Santa Maria de Ripoll

Monestir de Santa Maria de Ripoll
Façana principal amb el Pòrtic de Santa Maria de Ripoll
Nom en la llengua original	(ca) Monestir de Santa Maria de Ripoll
Dades
Tipus	Abadia benedictina
Construcció	segle IX
Consagració	20 d'abril de 888; de nou el 935, 977 i 1032
Cronologia
20 abril 888	consagració
Característiques
Estat d'ús	Restaurat
Estil arquitectònic	romànic
Planta	basilical amb transsepte  (1008)
Claustre	romànic  (s. XII-XVI)
Campanar	romànic  (1008)
Portal	romànica  (s. XII)
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Ripoll
42° 12′ 05″ N, 2° 11′ 28″ E / 42.201485°N,2.191064°E / 42.201485; 2.191064
Bé d'interès cultural
Data	3 juny 1931
Identificador	RI-51-0000567
Conservació i restauració
1886-1893	restauració
Plànol
Activitat
Categoria	monestir
Diòcesi	bisbat de Vic
Religió	catolicisme

El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll. El monestir, fundat cap a l'any 880 pel comte Guifré el Pelós –segurament sobre un de l'època visigòtica (589) destruït pels àrabs–,^[1] va esdevenir lloc d'enterrament dels comtes de Barcelona i Besalú i un centre cultural de scriptorium molt important de la Catalunya medieval, amb una projecció a l'alçada d'altres abadies europees d'aquest període com Saint-Denis, Fleury o Montecassino.^[2] Va ser declarat bé cultural d'interès nacional l'any 1931.

L'edifici va passar per diverses ampliacions, reformes i reconstruccions degudes a falta d'espai, incendis, pillatges i finalment profanacions de tombes durant la Guerra Civil espanyola,^[3] per la qual cosa del gran conjunt monàstic només resten la basílica i el claustre reconstruïts i l'edifici adossat al claustre, antic habitatge del vicari i en l'actualitat seu de l'ajuntament de la vila.^[4]

Al segle xii es va realitzar una nova portalada en forma d'arc de triomf que és tinguda com una gran obra de l'escultura romànica monumental a Catalunya, amb la imatge central superior de la Maiestas Domini, l'apostolat i escenes de l'Antic Testament.

El CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona conserva, arran de la desamortització del 1835, diverses obres provinents dels fons del monestir.^[5] Així mateix, ha registrat i descrit diversos exemples de les marques de propietat que van identificar el convent al llarg de la seva existència.^[6]