Back إل موندو ديبورتيفو Arabic Mundo Deportivo AST মুন্দো দেপোর্তিবো Bengali/Bangla Mundo Deportivo German Mundo Deportivo Greek Mundo Deportivo English Mundo Deportivo Spanish Mundo Deportivo Basque موندو دپورتیوو Persian Mundo Deportivo French
  | |
| Tipus | diari esportiu |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | castellà |
| Data d'inici | 1906 |
| Gerent/director | Santi Nolla Zayas |
| Lloc de publicació | Barcelona |
| Estat | Espanya |
| Dades i xifres | |
| Format de periòdic | tabloide |
| Periodicitat | 1 dia |
| Editorial | Grupo Godó |
| Identificadors | |
| ISSN | 2014-0548 |
| Lloc web | mundodeportivo.com |
  
| |
Mundo Deportivo és el diari de premsa esportiva del Grupo Godó. Va néixer l'1 de febrer del 1906, amb el nom inicial de El Mundo Deportivo,[1] primer com a setmanari i el 1929 com a diari.[2] És la segona publicació esportiva més antiga del món, tot just després de la italiana Gazzetta dello Sport fundada el 1896.[3]
Es publica a Barcelona en llengua castellana, amb el FC Barcelona com a club de referència, i a Madrid, essent allà un diari especialitzat per als aficionats de l'Atlètic de Madrid. També edita edicions especials per al País Basc a Biscaia, Guipúscoa i Àlaba.
El seu primer director fou el pioner de la premsa esportiva Narcís Masferrer, i el primer propietari Jaume Grau. El van seguir al capdevant del diari el seu fill Ricard Grau, Josep Torrents, José L. Lasplazas, Juan José Castillo, Manuel Tarín i Santi Nolla, que n'és l'actual director. Ricard Grau va vendre les seves participacions en l'amo de Tele/eXpres, Jaume Castell i aquest, uns anys després les vengué a Carlos Godó Valls, propietari de La Vanguardia.
Fou el primer diari que envià corresponsals a l'estranger, i treia una edició especial la mateixa tarda en què hi havia partit del Barça o l'Espanyol. Les seves pàgines han estat una escola de periodisme esportiu: hi han escrit Vicenç Esquiroç, Guerau García, Andreu Mercè Varela, Carles Pardo, Jaume Nolla, Javier de Dalmases, Celestí Martí Farreras, Ramón Torres, Miguel Delibes, Josep Maria Casanovas, Enric Bañeres o Jordi Basté. També ha comptat amb humoristes gràfics i caricaturistes de gran nivell, com Antoni Roca, Jacint Bofarull, Valentí Castanys, Joaquim Muntañola, Carlos Conti, José Peñarroya, Solís Àvila, Miquel Ferreres, o l'actual dibuixant Kap.
L'1 de febrer de 2009 la web del diari va obrir la seva hemeroteca online, on es poden consultar les notícies esportives des de 1906.[4] L'any 2010 el diari va obtenir el Premi Males Pràctiques de Comunicació no Sexista de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya.
[5] El 25 de març de 2011 la pàgina web de Mundo Deportivo es va renovar completament i es canvià el domini passant de www.elmundodeportivo.es a www.mundodeportivo.com, adoptant un domini més global.[6]
Des de 1948 i de forma anual, concedeix els Premis als millors esportistes de l'any en categoria masculina i femenina, que s'entreguen dins la Gran Gal·la de Mundo Deportivo.[7][8][9]
- ↑ Primer exemplar del Mundo Deportivo, 1 de febrer de 1906
- ↑ «Catalunya, laboratori de creació i innovació». Culturcat (Generalitat de Catalunya). Arxivat de l'original el 5 de novembre 2013. [Consulta: 16 juliol 2013].
- ↑ International Association of Sports Newspapers (IASN), Llista de membres (anglès)
- ↑ Mundo Deportivo abre su hemeroteca a partir de l'1 de febrer de 2009
- ↑ «L’ADPC lliura els Premis de Comunicació No Sexista 2010». Dones. Revista digital, 10-11-2010. Arxivat de l'original el 2021-04-20. [Consulta: 27 desembre 2020].
- ↑ MundoDeportivo.com traslada toda la espectacularidad del deporte a Internet
- ↑ «Los supercampeones Las supercampeonas». Mundo Deportivo, 26-01-1990. [Consulta: 17 gener 2016].
- ↑ «Palmarés úlitmos 20 años». Mundo Deportivo, 01-01-2009. [Consulta: 17 gener 2016].
- ↑ «Palmarés hombres Palmarés mujeres». Mundo Deportivo, 27-01-2014. [Consulta: 17 gener 2016].