Myotragus balearicus

Myotragus balearicus

Període
Pliocè - recent
Estat de conservació
Fòssil
Taxonomia
Super-regne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Artiodactyla
Família	Bovidae
Gènere	Myotragus
Espècie	Myotragus balearicus Bate, 1909

Myotragus balearicus és un mamífer extint de l'ordre dels artiodàctils, de la família dels bòvids, subfamília dels caprins, és a dir, una cabreta, i gènere Myotragus. S'extingí fa 4.000-6.000 anys.^[1]

Se'n coneixen actualment restes a Mallorca, Menorca, Cabrera i sa Dragonera. La relativa abundància i modernitat de les seves restes fa que sigui l'especie més ben coneguda del gènere, també el fet que fou la primera en ser descoberta du amb freqüència a confondre-la amb el conjunt dels Myotragus, però realment es tracta del seu estadi evolutiu final previ a l'extinció, després de més de cinc milions d'anys d'evolució en situació d'aïllament insular.

Fou descobert per Dorothea Minola Bate, que el descrigué l'any 1909. Presenta característiques notables degudes a un llarg procés d'evolució d'insularitat:

1. Mida de 45-50 cm d'alçada a la creu i tenia un pes d'entre 50 i 70 kg, amb extremitats curtes i robustes
2. Òrbites oculars molt frontalitzades que li permetien una visió tridimensional (visió estereoscòpica). Així doncs, la seva visió no era lateral, tal com passa en tots els bòvids actuals.
3. Nasals proporcionalment molt reduïts, amb narines molt enrere. Se sospita que la percepció del món per part de Myotragus era més visual que olfactiva, a diferència del que es dona en els bòvids actuals.
4. Musculatura robusta (ossos robustos). Això permet deduir que el tipus de locomoció era ben diferent a la dels seus congèneres actuals de família de la mateixa alçada corporal. És una locomoció de tipus graviportal, semblant a la dels elefants, molt més lenta i feixuga. Aquesta cabreta no podia ni córrer, ni botar, ni fer moviments de ziga-zaga, sinó només moure's a poc a poc de forma rígida però potent.
5. Dentadura única entre tots els bòvids del món:
   1. Monofiodòncia: Una única incisiva de creixement continu en cada hemimandíbula. Aquest és un caràcter de neotènia. És un fenomen que es presenta paral·lelament en rosegadors, exemple clar de convergència evolutiva.
   2. Reducció de les dents, tant de les incisiviformes com de les molariformes (els adults tenien un premolar a la mandíbula i dos al maxil·lar i no tres a cada part, com tenen tots els artiodàctils actuals)
   3. Elevada hipsodòncia, la més alta de tot l'ordre. És deguda al caràcter abrasiu de la vegetació de la qual s'alimentava.
6. Alt grau d'estenofàgia. Dieta quasi exclusiva de boix baleàric (98% del pol·len contingut a l'interior de copròlits). És una planta tòxica per qualsevol herbívor actual.
7. Les cries de Myotragus tenen morfologia i dimensions més semblants als porcs que a les cabres (potes curtes i mida petita). Això podria indicar majors ventrades que en cabres actuals.