Back عنب الثور Arabic عنب الثور ARZ Vaccinium vitis-idaea AST Mərcangilə Azerbaijani مرجانگیله AZB Ҡыҙыл көртмәле Bashkir Grant BAR Broknės BAT-SMG Брусніцы Byelorussian Брусьніцы BE-X-OLD
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Vaccinium vitis-idaea  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | aranjola |
| Planta | |
| Tipus de fruit | baia |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 18748884 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Ericales |
| Família | Ericaceae |
| Gènere | Vaccinium |
| Espècie | Vaccinium vitis-idaea L., 1753 |
.svg){kind=icon}
El nabiu roig [1](Vaccinium vitis-idaea) és el fruit de d'una nabiuera bastant especial que es pot trobar al Pallars Sobirà, anomenada també gerdera silvestre.[2] Com passa en altres ocasions, el nom del fruit (si és conegut i és utilitzat pels éssers humans) passa a fer-se servir, per inclusió, per anomenar a tota la planta (gerd, nabiu).
El Termcat esmenta més de 30 sinònims per anomenar les plantes del gènere Vaccinium que fan nabius, entre els quals nabinera, nabiuera, avajonera, nabissera, nabiner, nabissonera, raïm de pastor, abaixoner, abajonera, anadiu, anajó, naionera, navissera, nibixera, vajonera o gerdera silvestre. Aquest darrer nom sembla que surt a l’obra de Pedro Bassagaña, Flora médico-farmacéutica abreviada, de l’any 1859.[3] Aquest naturalista i farmacèutic potser no coneixia l'aspecte real d'aquest arbust i devia relacionar els noms científics de la gerdera (Rubus idaeus) amb el d'aquest nabiu (Vaccinium vitis-idaea). L'epítet vitis-idaea es podria traduir com a «raïm del Mont Ida»,[4] una muntanya de Creta on, segons la mitologia grega, Zeus va passar la seva infantesa, criat amb l'ajuda dels curets i alletat per la cabra Amaltea.
Pius Font i Quer, en el seu llibre Plantas medicinales. El Dioscòrides renovado no escriu res del nabiu roig, però a l'entrada que dedica al nabiu (V. myrtillus) cita també alguns dels sinònims catalans esmentats amunt, incloent-hi la gerdera silvestre (referida al nabiu comú).[5]
- ↑ Butlletí del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. El Portarró, núm. 25 (2009). Pag. 19
- ↑ «gerdera silvestre». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 8 juliol 2023].
- ↑ «buscar: gerdera silvestre». Term Cat. [Consulta: 27 març 2024].
- ↑ «Dictionary of Botanical Epithets» (en anglès). [Consulta: 13 abril 2024].
- ↑ Font I Quer, Pius. Dioscòrides renovado. Barcelona: Editorial Labor. ISBN 84-335-6151-0.