El nacional-bolxevisme és un corrent ideològic sorgit a la dècada de 1920 com un intent de combinar la lluita social anticapitalista amb el nacionalisme, tendència que va estar present en diversos moviments polítics alemanys i, en certa manera, a determinats membres del Partit Bolxevic rus.[1][2][3][4]
Segons alguns autors, es tracta d'una ideologia essencialment feixista, d'altres el consideren a mig camí entre el feixisme i el leninisme, per la combinació de la seva glorificació de l'Estat com a guardià de la unificació de les tradicions nacionals amb la mobilització social i el col·lectivisme, propis d'un sistema socialista. Altres el consideren una simple fusió del socialisme amb el nacionalisme.[5][6][7][8]
Sota aquesta denominació se situen partits i moviments del que s'ha anomenat «tercera posició», com el Partit Nacional Bolxevic rus, fundat i dirigit per Eduard Limónov, i la seva posterior escissió, denominada Front Nacional Bolxevic. Algunes fonts també consideren que existeixen elements nacionalistes i nacional-bolxevics en determinats sectors del Partit Comunista de la Federació Russa (fundat el 1993 a partir del PCUS), encara que en aquest cas no glorifiquin les «essències de la pàtriax sinó el «vitalisme heroic» del projecte soviètic.[9][10]