Nathaniel Hawthorne

Nathaniel Hawthorne

Nathaniel Hawthorne en la dècada del 1860.
Biografia
Naixement	(en) Nathaniel Hathorne 4 juliol 1804 Salem (Massachusetts)
Mort	19 maig 1864 (59 anys) Plymouth (Nou Hampshire)
Sepultura	Sleepy Hollow Cemetery (en)
Ambaixador
1853 – 1857
Dades personals
Religió	Unitarisme
Formació	Bowdoin College (–1825)
Activitat
Ocupació	Escriptor
Partit	Partit Demòcrata dels Estats Units
Membre de	Phi Beta Kappa
Gènere	Literatura gòtica, conte, novel·la curta i novel·la
Moviment	Romanticisme
Nom de ploma	Monsieur de l’Aubépine
Obra
Obres destacables (dècada del 1800) The Snow‐Image: A Childish Miracle (1850) The whole history of grandfather's chair (1850) Biographical stories (1850) La lletra escarlata (1851) Tales of the White Hills, and sketches (1851) A Wonder-Book for Girls and Boys (1858) The House of the Seven Gables (1878) Little Daffydowndilly, and other stories
Localització dels arxius	Biblioteca Beinecke de Llibres Estranys i Manuscrits Bowdoin College
Família
Cònjuge	Sophia Amelia Peabody
Fills	Julian Hawthorne, Rose Hawthorne Lathrop
Pares	Nathaniel Hathorne   i Elizabeth Clarke Hathorne
Germans	Elizabeth Hawthorne
Signatura

Nathaniel Hawthorne (Salem, Massachusetts, 4 de juliol de 1804 - Plymouth, 19 de maig de 1864) va ser un novel·lista i contista estatunidenc. És considerat figura clau en el desenvolupament de la literatura nord-americana en els seus orígens. Les seves obres sovint se centren en la història, la moral i la religió.

Va néixer l'any 1804 a Salem, Massachusetts, d'una família associada durant molt de temps a aquella ciutat. Hawthorne va ingressar al Bowdoin College el 1821, va rebre l'honor acadèmic Phi Beta Kappa el 1824,^[1] i es va graduar el 1825. Va publicar la seva primera obra el 1828, la novel·la Fanshawe; una obra que més tard intentaria suprimir, en considerar que no era coherent amb la seva obra posterior.^[2] Va publicar diversos contes en publicacions periòdiques, que va recollir el 1837 com Contes explicats dues vegades. L'any següent, es va comprometre amb Sophia Peabody. Va treballar a la Boston Custom House i es va unir a la Granja Brook, una comunitat transcendentalista, abans de casar-se amb Peabody el 1842. La parella es va traslladar a The Old Manse a Concord, Massachusetts, després es va traslladar a Salem, els Berkshires, i després a The Wayside a Concord. La lletra escarlata es va publicar el 1850, seguida d'una successió d'altres novel·les. El nomenament polític com a cònsol va portar a Hawthorne i la seva família a Europa abans del seu retorn a Concord el 1860. Hawthorne va morir el 19 de maig de 1864.

Gran part de l'escriptura de Hawthorne se centra en Nova Anglaterra, moltes obres que presenten metàfores morals amb una inspiració antipuritana. Les seves obres de ficció es consideren part del moviment romàntic i, més concretament, del romanticisme fosc. Els seus temes sovint se centren en el mal i el pecat inherents a la humanitat, i les seves obres sovint tenen missatges morals i una profunda complexitat psicològica. Les seves obres publicades inclouen novel·les, contes i una biografia del seu amic universitari Franklin Pierce, escrita per a la seva campanya de 1852 per a la presidència dels Estats Units, que Pierce va guanyar, convertint-se en el catorzè president.