El neo-noir (del grec neo, «nou», i del francès noir, «negre») és un estil de cinema que utilitza gran part dels elements del cinema negre, és a dir, històries sinistres presentades sovint amb una atmosfera ombrívola, però que tracta temes amb continguts actualitzats, i en què estèticament s'observen elements que van estar absents a les pel·lícules de cinema negre clàssic de les dècades del 1940 i 1950.[1]