Nihilisme

L'article necessita algunes millores de redacció. Hi ha fragments mal redactats.

El nihilisme (del llatí nihil, 'no-res') és una doctrina filosòfica que nega radicalment la possibilitat del coneixement. Nietzsche ho definia com la «desvaloració dels valors suprems».^[1] Per altra part, es consideren nihilistes aquelles persones que no donen crèdit a cap valor absolut i que, a la vegada, donen un sentit pràctic al nihilisme per destruir els antics valors i així construir-ne de nous. Els nihilistes poden creure aquestes tres coses:

• Que no existeix cap finalitat o propòsit superior. Només hi ha el no-res.
• Que la realitat que experimentem els humans no existeix tal com la veiem.
• Que la realitat no es pot conèixer; per tant, intentar entendre-la seria inútil en la pràctica i sense cap sentit teòric.

Tot i això, aquestes definicions de nihilisme són de la seva primera fase, en la qual res no té valor. Seguidament a l'actuació tant individual com en l'àmbit social del nihilisme, el podem trobar com un mètode per arribar a un fi, és a dir, podem trobar persones que no creuen en l'existència real dels valors, però sí que creuen en la seva utilitat.

D'altra banda, podem dividir els nihilistes en dos grups: els socials, que fan servir el nihilisme com un mètode pràctic per a destruir la societat i crear-ne així una de nova (comunistes i sobretot anarquistes, tot i que podem trobar pinzellades de nihilisme fins i tot en el nacionalsocialisme), i els nihilistes individualistes, el màxim representant dels quals és Nietzsche, amb tendència a creure que s'ha d'aniquilar del tot l'antiga moral (són amoralistes respecte a la moral establerta) per, així, aconseguir una nova ètica que no refuti l'essència de la vida.