Nina Simone

No s'ha de confondre amb Simone.

Nina Simone

Biografia
Naixement	(en) Eunice Kathleen Waymon 21 febrer 1933 Tryon (Carolina del Nord)
Mort	21 abril 2003 (70 anys) Carri lo Roet (França)
Causa de mort	càncer de mama
Altres noms	Nina Simone The Songstress
Grup ètnic	Afroamericans
Formació	Juilliard School Allen School
Activitat
Camp de treball	Composició i arts escèniques
Ocupació	cantautora, artista d'estudi, cantant, pianista de jazz, activista pels drets civils
Període	Segle XX
Activitat	1954 - 2003
Gènere	Soul, jazz, música clàssica, bossa nova i blues
Professors	Vladimir Sokoloff
Veu	Contralt
Instrument	Piano i veu
Segell discogràfic	Bethlehem Records Charly Records
Obra
Obres destacables (1966) Four Women (1970) To Be Young, Gifted and Black (en)
Família
Cònjuge	Andy Stroud
Fills	Lisa Simone
Cronologia
13 juliol 1990	Montreux Jazz Festival 1990 (en)  (Miles Davis Hall (en) )
10 juliol 1987	Montreux Jazz Festival 1987 (en)  (Montreux Casino (en) )
19 juliol 1981	Montreux Jazz Festival 1981 (en)  (Montreux Casino (en) )
3 juliol 1976	Montreux Jazz Festival 1976 (en)  (Montreux Casino (en) )
10 juny 1968	Montreux Jazz Festival 1968 (en)
Premis
(2018)  Rock and Roll Hall of Fame  Doctora honoris causa Conferit per Universitat de Massachusetts
Signatura
Lloc web	ninasimone.com

Eunice Kathleen Waymon, més coneguda com a Nina Simone (Tryon, Carolina del Nord, 21 de febrer de 1933 - Carri lo Roet, França, 21 d'abril de 2003), va ser una cantant, compositora, pianista, arranjadora i activista estatunidenca del moviment afroamericà pels drets civils. Va utilitzar una àmplia gamma d'estils musicals, incloent-hi clàssics com el jazz, el blues, el folk, el Rhythm and blues, el gospel i el pop.

Nascuda a Carolina del Nord, aspirava a ser una pianista de concert. Amb l'ajuda d'uns amics de la seva ciutat natal de Tryon, Carolina del Nord, es va inscriure a la Juilliard School of Music de Nova York. 

La Waymon llavors va sol·licitar una beca per estudiar al prestigiós Curtis Institute of Music de Filadèlfia, però li van denegar malgrat haver fet una bona audició com a prova d'ingrés. La Waymon es va convèncer plenament que aquest rebuig havia estat degut exclusivament a la discriminació racial, tot i que ha estat una qüestió controvertida. Anys més tard, dos dies abans de la seva mort, el Curtis Institute of Music li va atorgar un grau honorífic. 

Per guanyar-se la vida, l'Eunice Waymon va canviar el seu nom a "Nina Simone". El canvi es va relacionar amb la seva necessitat d'amagar-se de membres de la seva família, a l'haver optat per tocar "la música del diable" o "piano còctel" en una discoteca d'Atlantic City (Nova Jersey). La discoteca li va dir que hauria de cantar amb el seu propi acompanyament, i això va ser l'origen de la seva carrera com a vocalista de jazz. 

Simone va gravar més de 40 àlbums, principalment entre 1958, quan va debutar amb Little Girl Blue i el 1974. Va tenir un gran èxit als Estats Units el 1958 amb I Loves You, Porgy. 

L'estil musical de la Simone va fusionar la música gospel amb el pop i amb la música clàssica, en particular Johann Sebastian Bach, i va crear un cant expressiu de jazz caracteritzat per la seva veu en contralt.