No-metall

Els no-metalls són divuit elements químics que presenten propietats força diferents de les dels metalls. En general, són mals conductors de la calor i electricitat i no són dúctils.[1] S'inclouen en aquesta sèrie de la taula periòdica els gasos nobles, els halògens,[1] els tres calcògens més lleugers, el dos pnicurs més lleugers, el carboni i l'hidrogen. Excepte l'hidrogen i l'heli que tenen configuracions electròniques 1s¹ i 1s², respectivament, tots tenen configuracions ns np. L'hidrogen, el carboni, l'oxigen i el nitrogen són absolutament essencials per a la vida humana. L’hidrogen i l’heli representen junts aproximadament el 99 % de la massa de l'Univers, mentre que l'escorça de la Terra i el cos humà estan composts principalment d’oxigen, amb components importants de carboni, nitrogen i hidrogen. De fet, gran part de la vida —humana, animal i vegetal— es pot resumir amb aquests quatre elements, que junts fan que la Terra sigui diferent de qualsevol altre planeta conegut.

No-metalls

Grup[2] 1 14 15 16 17 18
Període
1 1
H
2
He
2 6
C
7
N
8
O
9
F
10
Ne
3 15
P
16
S
17
Cl
18
Ar
4 34
Se
35
Br
36
Kr
5 53
I
54
Xe
6 86
Rn


A excepció de l’hidrogen, situat al grup 1 de la taula periòdica, sobre els metalls alcalins, els no-metalls omplen un espai en forma de triangle a l’angle superior dret de la taula periòdica. Tots els elements gasosos són no-metàl·lics, un grup que també inclou alguns sòlids, a més del brom, l’únic element diferent del mercuri que és líquid a temperatura ambient. En general, els no-metalls es caracteritzen per propietats oposades a les dels metalls. Són mals conductors de la calor i de l'electricitat (malgrat que el grafit i el grafè, al·lòtrops del carboni, són bons conductors elèctrics), i tendeixen a formar anions guanyant electrons. No són especialment mal·leables i, mentre que la majoria dels metalls són brillants, els no-metalls poden ser de color apagat, negre (en el cas del carboni en alguns al·lòtrops) o invisibles, com és el cas de la majoria dels no-metalls gasosos.

  1. 1,0 1,1 Loyola, María Dolores de la Llata. Química inórganica (en castellà). Editorial Progreso, 2001. ISBN 9789706413512 [Consulta: 10 novembre 2017]. 
  2. Química I Primer Semestre Tacaná (en castellà). IGER. ISBN 9789992292150 [Consulta: 10 novembre 2017]. 

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy