Back Nowaja Zemlja Afrikaans نوفايا زيمليا Arabic Nueva Zembla AST Yeni Torpaq Azerbaijani Яңы Ер Bashkir Novaya Zemlya BCL Новая Зямля Byelorussian Новая Зямля (архіпэляг) BE-X-OLD Нова земя Bulgarian Novaya Zemlya Breton

Nova Terra

Plantilla:Infotaula geografia políticaNova Terra
Новая Земля (ru) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Localització
Map
 73° 57′ 09″ N, 56° 20′ 55″ E / 73.9525°N,56.34861°E / 73.9525; 56.34861
EstatRússia
Óblastóblast d'Arkhànguelsk Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície91.000 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat peroceà Àrtic Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.547 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari

Nova Terra[1][2] (rus: Но́вая Земля́, Nóvaia Zemlià), és un arxipèlag de l'oceà Àrtic, al nord de Rússia. El punt més oriental d'Europa està situat al cap Flissingski, a l'Illa del nord. A l'oest de Nova Terra hi ha el mar de Barents i, a l'est, el mar de Kara. La seva superfície total és de 90.650 km².

L'arxipèlag consta de dues illes principals, Séverni (о́стров Се́верный, que significa «illa del Nord») i Iujni (о́стров Южный, és a dir, «illa del Sud»), separades per l'estret de Màtotxkin i una sèrie d'illes menors. Administrativament forma part del districte de Nova Terra, un dels vint-i-un de l'óblast d'Arkhànguelsk.[3]

La població de Nova Terra, segons el cens del 2010, era de 2.429 habitants, 1.972 dels quals residien a Belúixia Gubà,[4] un assentament urbà que és el centre administratiu del districte de Nova Terra. La població indígena estava formada per entre 50 i 300 nenets[5] que subsistien principalment de la pesca, la caça amb parany, la ramaderia de rens, la caça d'ossos polars i la caça de foques, des de 1872[6][7] fins a la dècada del 1950, quan se'ls va reubicar al continent.[8][9] Els recursos naturals inclouen coure, plom i zinc.[8]

Nova Terra va ser una zona militar sensible durant els anys de la Guerra Freda, i algunes àrees encara s’utilitzen per als aeròdroms. La Força Aèria Soviètica va instal·lar la base de Rogatxovo, al sud d'Iujni. Es va utilitzar per a operacions d'avions interceptors, però també va proporcionar suport logístic a la propera zona de proves nuclears, on es van provar bona part de bombes nuclears soviètiques, en especial l'explosió de la bomba Tsar el 30 d'octubre de 1961, l'arma nuclear més gran i poderosa mai detonada.[10]

  1. ↑ «Nova Terra | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 abril 2021].
  2. ↑ «Nova Terra». Nomenclàtor Mundial. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 13 abril 2024].
  3. ↑ Law #65-5-OZ
  4. ↑ «ВПН-2010. Том 1. Численность и размещение населения». Goskomstat. Arxivat de l'original el 2013-03-15. [Consulta: 24 abril 2021].
  5. ↑ «Microsoft Word - North Test Site _FINAL_.doc». [Consulta: 27 setembre 2012].
  6. ↑ «Новая земля – история заселения». Belushka.virtbox.ru. [Consulta: 27 setembre 2012].
  7. ↑ «Новая земля в 1917–1941 гг». Belushka.virtbox.ru. [Consulta: 27 setembre 2012].
  8. ↑ 8,0 8,1 Novaya Zemlya in: «The Columbia Encyclopedia, 6th ed.». [Consulta: 14 octubre 2006].
  9. ↑ Ядерные испытания СССР. Том 1. Глава 2 Arxivat 14 April 2010[Date mismatch] a Wayback Machine., p. 58.
  10. ↑ Sakharov, Andrei. Memoirs. Nova York: Alfred A. Knopf, 1990, p. 215-225. ISBN 0-679-73595-X. 
From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy